tag:blogger.com,1999:blog-28084323399890132702024-02-21T18:40:00.400-08:00EdurneEdurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.comBlogger372125tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-80781166633755014852014-10-30T03:17:00.000-07:002014-11-23T14:03:25.253-08:00Nou Bloc ben dolç!Feia molt i molt de temps que no passava per aquí, però ara que ho faig vinc amb noticies.<br />
Tota etapa té la seva fi i aquesta pàgina n'és un exemple. Aquest Bloc porta funcionant des de l'any 2009 i he decidit donar-li una jubilació anticipada. No obstant això, seguirà obert i disposarà d'un enllaç al meu nou Bloc, <a href="http://www.loracollaminer.blogspot.com/">www.loracollaminer.blogspot.com</a> , per poder seguir llegint alguns dels textos que hi figuren. Al cap i a la fi les bones etapes són per tancarles i deixar-les enrere, no pas per oblidar-les.<br />
Dit això, MOLTES GRÀCIES a tots i totes els/les que heu anat llegint i deixant comentaris. Ha estat un plaer i... ep! que us espero al meu nou Bloc, aquest amb una temàtica ben dolceta! ;)<br />
<br />
<b>FINS AVIAT!</b>Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-58891204513782639912013-11-11T10:15:00.002-08:002013-11-11T10:18:10.331-08:00Felicitats, CAMPIONS! <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJmFprRVIbUexLj5ihOv4cfhG1v-EgalKk7t_07TtG8gTwzmyu0XZELS4wwOnRAgsaEN1-lklAJzfgiPVjEvCSLq5bS1FWtmNyyC0rSIAqJbENmma9gfYVVMh7-JSPhIf-7ShcuhHITJg/s1600/1384096276_extras_noticia_foton_7_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJmFprRVIbUexLj5ihOv4cfhG1v-EgalKk7t_07TtG8gTwzmyu0XZELS4wwOnRAgsaEN1-lklAJzfgiPVjEvCSLq5bS1FWtmNyyC0rSIAqJbENmma9gfYVVMh7-JSPhIf-7ShcuhHITJg/s400/1384096276_extras_noticia_foton_7_1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Segurament la notícia ja hagi
donat la volta al món: Els tres campions del motociclisme són catalans! Maverick
Viñales, Pol Espargaró i Marc Marquez ens han fet vibrar aquesta temporada;
ells i la resta de pilots de totes tres categories. No faré una crònica de com
van anar les tres curses ahir, però sí que us diré que per als/les que ens
agraden les motos va ser un matí molt emocionant. He de dir també que és una
llàstima que a Moto3 no poguessin ser tres els campions, ja que tant com Rins,
Salom o Viñales eren mereixedors del campionat. Felicitats a Maverick pel
títol, el qual va demostrar una calitat impressionant, però també felicitats al
Mexicano i a Rins. A Moto2 el títol ja tenia nom, Pol Espargaró, el qual va
caure però va decidir acabar la carrera. Però tot i que el títol ja no estigués
en joc va ser una cursa molt entretinguda i brillant, on els nois d’Aspar van
brillar. I, finalment, a les dues començava de nou l’emoció. Lorenzo i Marquez
es jugaven el títol. Duel de titans que ens va fer tremolar a més d’un. Una
gran cursa de Lorenzo, però una gran maduresa també de Marc, que finalment va
acabar tercer i es va acabar coronant campió del món de MotoGP. No ho amagaré,
sóc fan de Marc Marquez i desitjava que guanyés el títol. El més jove, el nen
que ha arribat al mundial de motoGP per ensenyar-nos que val, i molt. Els seus
antecedents en el món del motociclisme prometien, però el que ha fet aquest any
ha estat sorprenent a tots els novells. Moltes felicitats Marc Marquez, com
diem per aquí a Lleida: <b>Ets lo puto crack! </b></span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-44203877236632043372013-11-08T02:31:00.001-08:002013-11-08T02:31:14.892-08:00Dolces temptacions: Coulants de xocolata (negra o blanca)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw6gdxoBG7eHLx-JsAHF2t0dk6o_MMta3q7npx6NdfC0oyXAVi6qrS7GrFrxTl_hqJfKZu86Qy-WG1iDhI1l4OVX6gDQ6QGCt2-Ee6KoRpYSDLp97j2ThA-tE-OEvI9WtkOFZaWo6YVxk/s1600/483249_10200299757766028_2019494367_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw6gdxoBG7eHLx-JsAHF2t0dk6o_MMta3q7npx6NdfC0oyXAVi6qrS7GrFrxTl_hqJfKZu86Qy-WG1iDhI1l4OVX6gDQ6QGCt2-Ee6KoRpYSDLp97j2ThA-tE-OEvI9WtkOFZaWo6YVxk/s200/483249_10200299757766028_2019494367_n.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El primer cop que vaig menjar-me un coulant de xocolata
vaig dir: He d’aprendre a fer-ne! I així ho vaig fer. Aquest postre, o pecat,
em va agradar tant que no em vaig poder resistir a la temptació de buscar la
recepta i intentar fer alguna cosa de profit amb ella. Evidentment he anat
adaptant la recepta al meu gust i, finalment, he aconseguit un resultat força
bo. Penseu que fins i tot he aconseguit que una amiga a la qual no li agraden
els coulants, ja que alguns són massa empallegosos, me’n demani de tant en
tant. Dit això, comparteixo amb vosaltres aquesta recepta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="color: red;"><b><u>Ingredients: </u></b></span><b>4 ous, 200g de margarina, 200g de xocolata
fondant, 80g de sucre, 80g de farina i un pessic de sal.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El primer pas és separar els rovells de les clares, ja
que el pas següent serà muntar les clares amb el pessic de sal, això ajudarà a
que pugin més i més ràpid. A continuació barrejarem els rovells amb el sucre,
fins obtenir una mescla una mica més blanquinosa. No vulguem anar de pressa.
Com més desfet i mesclat estigui el sucre amb els rovells molt millor! El pas
següent serà fondre la xocolata fondant amb la margarina. Per fer això podem
utilitzar còmodament el microones. A continuació unim els rovells i el sucre amb
les clares muntades i hi afegim la xocolata ja desfeta. Procureu que no estigui
excessivament calenta. A tot això, només falta afegir-hi la farina. Jo
aconsello tamisar-la un cop abans d’afegir-la a la mescla. I els passos que venen
a continuació ja són més que fàcils!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Suquem els motlles que volem utilitzar amb una mica de
margarina, per evitar que la mescla s’enganxi, i anem repartint dita mescla als
motlles. No els empleneu massa, ja que a mesura que es vagin fent els coulants
pujaran una mica. Fins a la meitat del motlle estarà bé. El pas que ve a
continuació és optatiu, si més no jo el recomano. Poseu-los al congelador d’una
a dues hores. I ara només queda el pas crucial: Escalfar el forn a 180 graus,
treure els coulants del congelador i posar-los dins el forn uns 7 minuts.
Estigueu pendents d’aquest procés, ja que és el més important. La gràcia del
coulant és que quedi desfet per dins, així que si el feu massa no serà el mateix. Un consell? Quan
veieu que els coulants es comencen a obrir per la part superior treieu-los del
forn i deixeulos refredar una mica. Ja estaran llestos! Si voleu, podeu
acompanyar-los amb una mica de xarop de maduixa, gelat de vainilla o gelat de
coco. </span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: red; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>*Si voleu fer-los de xocolata blanca només cal substituir la xocolata negra per la blanca.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnKwgaSSzke40mTf-45dJH5b1T-oVhkdVxefDtpOVSt-KeOxnz9mqGChMKr01F_GA8M5ywhaT83WQI_gQ_vqOc1tWjo8QCa7Hbp68vaBkJCDfpMMhMM7qIjVdm-dGpPrZ4WcknEfd1RhQ/s1600/402336_3039106626110_355812725_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnKwgaSSzke40mTf-45dJH5b1T-oVhkdVxefDtpOVSt-KeOxnz9mqGChMKr01F_GA8M5ywhaT83WQI_gQ_vqOc1tWjo8QCa7Hbp68vaBkJCDfpMMhMM7qIjVdm-dGpPrZ4WcknEfd1RhQ/s320/402336_3039106626110_355812725_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-65078842501568624522013-10-15T02:58:00.000-07:002013-10-15T02:58:01.405-07:00El futur: Un cap boig i inexpert<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">He estat rellegint els textos escrits en un passat,
concretament durant aquests últims quatre anys. És curiós l’efecte que causa el
pas del temps. Jo mai he pensat que el temps ho curi tot, hi ha coses que no es
poden curar o arreglar per molts anys que hi posis a sobre. Potser el que passa
és que el temps ens ensenya a veure les coses d’una altra manera, compartim experiències
amb d’altres i poc a poc ens anem acostumant als canvis que ens va preparant la
vida. El cas és que retrobar-me amb aquests textos m’ha fet veure, de nou, que
les coses que en un passat podien ser importants ara gairebé ja no tenen res a
veure amb mi, que amb els anys has d’aprendre a distingir els coneguts dels
companys i els companys dels amics, que hi ha amors que en realitat no són res
de tot això, sinó complexes fixacions i un conjunt de comoditats i rutines que
ens enganxen a una determinada persona. El passat és savi, pel sol fet que ja
ha vist el que passa; el futur pot ser un cap boig, un inexpert, però amb els
ulls clucs em quedo amb el futur, fugint de tots aquells que semblen posseir una
bola del temps. Jo crec que ningú sap que passarà demà, ningú, ni tan sols
aquells que s’atreveixen a fer agosarades prediccions. Sense fer cas de tot això la vida pot ser més emocionant, no creieu?</span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-78297423827857856052013-10-10T03:41:00.001-07:002013-10-10T03:41:13.294-07:00Ja he dormit prou. Cal tornar a escriure<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La ciutat dorm. Nomes petits sorolls trenquen un silenci gairebé
inimaginable quan parlem d’una ciutat. Lleida descansa sota la defensa de la
seva major fortalesa, aquella que durant molts segles l’ha protegit dels atacs
externs. Però, no massa lluny d’aquesta meravella arquitectònica, descanso jo sota
uns llençols, envoltada d’uns braços que no es cansen d’agafar-me. I mentre
sento la respiració del meu company de somnis, el campanar assenyala impacient
que la nit avança i que el sol no tardarà a arribar a la seva posició de
sortida. I aquí comença la màgia de les meves matinades; agradables i mandroses
a la vegada. Senzilles, però, a la vegada, de somni. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-85512123030037004702013-07-24T10:41:00.005-07:002013-07-24T10:41:39.845-07:00A totes aquelles ments ignorants que no valoren el teatre<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Vaig començar sent una simple figurant, vestida de monjo benedictí i amb una costum malaltissa i irrefrenable de repetir tot el que la meva companya pronunciava. Així vaig començar a Bao-Bap Teatre, ara ja fa uns anys, i malgrat tot, encara ara quan pujo damunt d’un escenari sento els intensos batecs del meu cor i el recorregut salvatge de l’adrenalina. Segurament, part d’aquests sentiments, i mol<span class="text_exposed_hide">...</span><span class="text_exposed_show">ts d’altres, són també dins dels meus companys d’escenari. Més tard, encarnant el paper d’una ingènua joveneta, vaig necessitar enamorar-me d’un home casat, ric, cregut i fastigós per trobar l’amor de la meva vida; un cambrer tímid però molt dolç amb el qual em vaig acabar casant. La tradició nadalenca va fer que també em posés dins la pell de la Carrereta; una nena innocent i divertida que va veure de ben a prop les calderes de l’Infern. Mesos més tard, vaig tenir el plaer d’entrar a la Casa de Bernarda Alba i convertir-me en Martirio, una dona de fort caràcter i de sentiments profunds que va haver de conviure amb la culpabilitat davant el suïcidi de la seva germana. El dramatisme es va trencar amb una dosi de comèdia protagonitzada per un grup de cirurgians a l’estil Clown, en la qual, una servidora, no tenia res més a fer que prendre apunts i admetre que, lamentablement, les seves nocions de medicina eren gairebé nul•les. L’any passat vaig viatjar a Kalokairi per assistir a la boda d’una de les meves millors amigues, la Sofi. I Mamma Mia!, quina festassa vam muntar! </span></span></div>
<span class="text_exposed_show"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I, de moment, estic convertint-me en la senyoreta Irina Cherdyakov, la qual té greus problemes amb els esternuts i els comportaments refinats propis de les elits superiors. Ja veurem què en fem... He canviat de personalitat, he rigut i he plorat damunt d’un escenari, però per davant de tot he gaudit del teatre i de les persones que també comparteixen aquesta passió. Crec que això, es tingui el criteri que es tingui, també mereix respecte.</span></div>
</span>Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-62379400591286059882013-06-21T02:53:00.002-07:002013-06-21T02:53:19.460-07:00Per reflexionar<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Una frase amb un gran missatge interior. Ja és hora d'acabar amb falsos mites i creences. La creativitat també te prestigi i és necessària. </span></div>
<span style="font-size: small;"> </span> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrI3K9mrMMG9yjgiV8wXGwQKFYbcU-HFVTOZ4GsYdhmU14DTtM68g6QEJeRDHFt4RGT3gnc-x8fHBBPGfbred04EE8qL6EzQAuKjgLCI3r6wjvX4xka9aPqURHn8TUiGODEx5kr-GbhWk/s1600/1006187_580993365273873_449149866_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrI3K9mrMMG9yjgiV8wXGwQKFYbcU-HFVTOZ4GsYdhmU14DTtM68g6QEJeRDHFt4RGT3gnc-x8fHBBPGfbred04EE8qL6EzQAuKjgLCI3r6wjvX4xka9aPqURHn8TUiGODEx5kr-GbhWk/s400/1006187_580993365273873_449149866_n.jpg" width="236" /></a></div>
<br />Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-73095909623516120582013-03-26T07:38:00.001-07:002013-04-10T02:45:32.260-07:00Doneu-li un Marussia, a veure què fa!<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSOiIp4DIR_P-DlhALujZ9P8M8EMBRUEDi7wXUTSxNutXIBR9UcCGv-TOZjmLck3nnllDhpmiKZXh9xvN8bgtooQNK5fMGsgpk8gWzNy_-Zm2FESpb96XkQ6FGBO5facoMnlYQtJ-elQk/s1600/Kimi-Raikkonen-says-Lotus-will-try-to-do-better-in-2013-Formula-1-news-213434.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSOiIp4DIR_P-DlhALujZ9P8M8EMBRUEDi7wXUTSxNutXIBR9UcCGv-TOZjmLck3nnllDhpmiKZXh9xvN8bgtooQNK5fMGsgpk8gWzNy_-Zm2FESpb96XkQ6FGBO5facoMnlYQtJ-elQk/s320/Kimi-Raikkonen-says-Lotus-will-try-to-do-better-in-2013-Formula-1-news-213434.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Deu ser que és principi de setmana
i tinc nostàlgia dels dies de festa, però el cas és que vull retre un petit
homenatge als diumenges de sofà i televisió, mirant les apassionants carreres
de Fòrmula 1. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Què faríem sense aquests
monoplaces que ens omplen d’emoció els passius diumenges? Què faríem sense les picabaralles entre
companys d’equip, com la que vam presenciar aquest diumenge entre Vettel i
Webber, o sense les cares de preocupació dels dirigents de cada escuderia, en
veure que les estratègies no van com voldrien, o com els comentaris poc
objectius dels que sembla que només vegin a Fernando Alonso, és a dir, dels que
pateixen Alonsorrea? Què faríem sense
els peculiars tocs d’humor d’aquest esport, com el d’aquest passat diumenge,
quan Hamilton va anar a saludar als seus antics companys de McLaren? I què faríem,
també, sense les boniques imatges que ens deixa cada carrera? Aquells
avançaments de vertigen, les catifes de trossos de pneumàtics damunt el circuit, les
celebracions dels campions, les fotografies de podi, etc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Segurament, sense Fòrmula 1
també podríem viure, però als que ens agrada, els que gaudim d’aquest esport,
ens encanta passar-nos totes les voltes enganxats al circuït. Aquest esport
decora els diumenges, i tot això millora quan també comença la temporada de
Moto GP.</span></div>
<o:p></o:p><br />Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-27013805679258734352013-03-08T01:05:00.001-08:002013-03-08T01:05:51.018-08:00Ja n'hi ha prou<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L’estupidesa humana pot
traspassar límits inimaginables. Sobretot l’estupidesa de molts polítics. És
totalment inadmissible que, certs individus, comparin la voluntat dels qui
volen ser lliures amb el nazisme. És intolerable que, un energumen, parli
darrera un micròfon afirmant que la possible llibertat de Catalunya tindrà unes
conseqüències similars al nazisme. A més a més, subratlla que es van generar
milions de víctimes, creient-se les mentides i barbaritats que està dient. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tenim un gran problema. I és
que encara hi ha qui no compren que aquí ningú està obligat a votar SÍ si en
realitat vol vota NO. Hi ha qui no entén que el dret a decidir és un dels
principals i que no assassinarem a ningú duent a terme la consulta d’independència.
Hi ha qui encara no ha obert els ulls i no entén la realitat catalana. És
evident que tots els catalans no volen ser independents, però també hem de ser
conscients que la multitud de l’11-S no va ser casualitat. Que la població voti
el que més vulgui, i a partir dels resultats veurem què cal fer. Però,
mentrestant, si us plau, que es parin de dir barbaritats que són ofenses per
als catalans i per a la Història. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-71823565089341997292013-02-19T08:06:00.001-08:002013-02-19T08:06:42.693-08:00Un desconegut molt important<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJGE_YB33-XOErWP5UDiohYUoTPUX_YjaSB2_ImbAdiScqBIZwL3gLa1tuGDvEDmQJf6TjJpwqkGX4MMLP2QPOcFTU9ElCXiibghtaxz5MJaAYpH3S4rmoj-W8jheLXrkbeRqL276Tvs4/s1600/Recto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJGE_YB33-XOErWP5UDiohYUoTPUX_YjaSB2_ImbAdiScqBIZwL3gLa1tuGDvEDmQJf6TjJpwqkGX4MMLP2QPOcFTU9ElCXiibghtaxz5MJaAYpH3S4rmoj-W8jheLXrkbeRqL276Tvs4/s400/Recto.jpg" style="cursor: move;" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Testament d'Arnau Mir de Tost</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És curiós que un dels
cavallers més importants del segle XI català sigui, encara ara, pràcticament un
desconegut. Tot i que cada cop s’investigui més sobre la figura d’Arnau Mir de
Tost, encara segueix passant desapercebut dins la història medieval del
Principat. No pretenc escriure un post sobre la seva vida, tan sols volia
fer-li un petit homenatge, per així, qui vulgui, pugui informar-se sobre la
seva persona. Hem de ser conscients que tot el nostre passat és necessari per
entendre part del nostre present. El període medieval és de gran importància
per entendre la configuració de la nostra terra, dels Comtats catalans, de
Catalunya, i només podrem arribar a parlar amb un mínim de propietat sobre ella
si ens documentem sobre els nostres orígens. Ja fa anys que Arnau Mir de Tost és un
personatge cabdal per mi, per això, malgrat no importi massa posar-ho aquí, em
sento realment orgullosa de poder dedicar el meu Treball de Fi de Grau a la
seva persona. Val la pena donar-li la importància que mereix. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-26880404548756493382013-02-08T07:05:00.001-08:002013-02-10T12:13:30.969-08:00Donar la mà a la gravetat<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRGkg05369mc9Y-aqGGxi_2hKdEff3-ZOWYTSjOWc5wBh1BTLhdA-1lgIxgVGhSYUX7bVy5wT2e2OJKhmP8KQbtMudSK5GVsSXe1AB3UU-ZgiA-c7jh-kUIaB6n4wo3PuigoTLWDTj8DI/s1600/Salto_del_Angel-Canaima-Venezuela19.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRGkg05369mc9Y-aqGGxi_2hKdEff3-ZOWYTSjOWc5wBh1BTLhdA-1lgIxgVGhSYUX7bVy5wT2e2OJKhmP8KQbtMudSK5GVsSXe1AB3UU-ZgiA-c7jh-kUIaB6n4wo3PuigoTLWDTj8DI/s320/Salto_del_Angel-Canaima-Venezuela19.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">De totes les coses que he fet en aquests anys, n’hi ha que
les considero brossa, d’altres ensopegades, algunes autèntiques aventures, unes
quantes han estat efímeres, moltes han estat coses de les quals em sento
orgullosa, però el millor que he pogut fer ha estat seguir respirant, obrir bé els
ulls i les orelles i aprendre que, si volem, ens podem convertir en aquella
cascada, lliure i allunyada dels cursos d’aigua artificial, on cada gota cau
pel seu propi pes i troba un nou curs després del precipici.</span> </div>
<o:p></o:p><br />Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-31410361545382769772013-02-07T08:43:00.002-08:002013-02-07T08:46:23.117-08:00Bombo i pandereta<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4-hfF4RMgDczqIVVI_ijFwaYI564Gr-2OmWqrIGk-jpLk7HrzKM_p_8ACyrLLN6cr2PuPItsEd982BrGLEXqWI3CuCNbJJWSC6HkfIFykjdaT4rJgxy0Jz09vrlVErPmW_oiRDV3MptM/s1600/390123_2779435453512_1486923347_2865054_510327514_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4-hfF4RMgDczqIVVI_ijFwaYI564Gr-2OmWqrIGk-jpLk7HrzKM_p_8ACyrLLN6cr2PuPItsEd982BrGLEXqWI3CuCNbJJWSC6HkfIFykjdaT4rJgxy0Jz09vrlVErPmW_oiRDV3MptM/s320/390123_2779435453512_1486923347_2865054_510327514_n.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ahir al vespre em va agafar un
fort atac de riure. Resulta que, a banda dels polítics que surten per la
televisió amb cara angelical per proclamar-se innocents, el senyor Urdangarin
deia alguna cosa similar a que s’empobriria injustament. Sí, és clar. Espera
que ara venim tots a fer-te teràpia psicològica, per tal que no ens agafis un
trauma que et faci caure en el pou més profund. O millor encara, si vols fem
una plorada comunitària, per oferir-te suport. Ei! O et dono els pocs estalvis
que tinc a la llibreta del banc. Espera, també, que aniré al <i>Tchin-Tchin</i> a
comprar unes ulleres noves a la infanta Cristina, cap a la qual mai he tingut
res en contra, però que necessita una revisió òptica urgentment. Ara resulta
que cap de les esposes dels corruptes sap res. Ahir, per la radio vaig sentir
un acudit molt bo, el qual ja havia vist fent un passeig per Twitter. L’acudit
deia això:<i><b> <span lang="ES">La mujer de Bárcenas no
sabía nada. La de Urdangarin no sabía nada. La de J. Muñoz no sabía nada. La
mía se entera de todo, soy gilipollas.</span> (Miguel Ángel Román).</b></i> En definitiva, aquí, com en gairebé totes les situacions, quan les coses
van bé tot és <i>ji-ji-ja-ja</i>, però quan les coses van mal dades tothom es vol
rentar les mans i ningú és culpable de res. Sí, bé, estem entrenats per
predicar la nostra innocència. Ajudeu al senyor Urdangarin, ajudeu-lo, que
pobre ens caurà a la ruïna. Mira que em queia bé de petita, per allò que és de
Zumarraga, poble amb el qual m’uneixen lligams familiars, però tot anava molt
millor quan es dedicava a llençar pilotes a la porteria. S’ha de tenir un bon
parell d’ous per dir això després de la que ens està caient! </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-42592971058723330842013-02-04T02:00:00.001-08:002013-02-04T02:00:21.006-08:00Sobren els motius per escriure<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a data-ved="0CAUQjRw" href="http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=escriure&source=images&cd=&cad=rja&docid=4wy6nS8wknLl0M&tbnid=Uxa7NaZUypaF4M:&ved=0CAUQjRw&url=http%3A%2F%2Frcanovalls.blogspot.com%2F2011%2F11%2Freflexions-en-veu-alta-fer-o-no-ser.html&ei=soUPUeymKLSV0QWhpoDwBA&bvm=bv.41867550,d.d2k&psig=AFQjCNGT041-2oq9F9tGcpvkD6t2hXn1NQ&ust=1360058069041256" id="irc_mil" style="border: 0px currentcolor; clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" wrc-processed="done"><img height="150" id="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPcD_9Fn3we6xKurSWsPaRe-5IhM9as_jf-6AeduPK2tA2p1nhLoaDQ8KbbrT19ao7CDoi8wxtxsYtvmKZtnaFJbdJvlFQuKY43635zon_cROnRevr2trYTOSmQCLabwngLLRd6WaWF3o/s200/escriure18139.jpg" style="margin-top: 0px;" width="200" /></a>Ja feia dies que no passava per aquí, potser massa. De fet,
en dies com els d’avui em pregunto per què no hi passo com abans. I per molt
que hi penso, se m’acudeixen pocs motius raonables i que tinguin sentit. Fins i
tot havia decidit canviar de Bloc, però pensant-ho millor... per què ho hauria
de fer? Renuncio a la idea, de la mateixa manera que renuncio a deixar d’abocar
en aquesta pàgina el què penso. Hi haurà qui troba una estupidesa fer de l’escriptura
alguna cosa més que una simple afició. Hi haurà que se’n riurà perquè això
sigui així. Riure’s d’això és actuar com actuen aquells que, en plena infantesa
o adolescència, es burlen de les passions dels altres, només perquè són
diferents o perquè les troben inútils. Doncs veureu, a mi m’agrada escriure, i
m’agrada perquè crec que és una de les activitats més gratificants que
existeixen. Quan escrius, i encara més si ho fas a la xarxa, mai saps qui et
pot estar llegint. I arriba el dia que reps comentaris i algun e-mail, on algú
et diu que el què escrius li agrada i el fa sentir identificat. I en aquell
moment penses que continuaràs escrivint, ni que tan sols sigui per intentar fer
sentir millor als que et segueixen. Però, conscient que no a tothom li agrada,
no obligo a ningú. Jo segueixo aquí, dins la mateixa direcció, qui vulgui ja
sap on trobar-me. <o:p></o:p></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-51259180585188576962013-01-16T00:19:00.000-08:002013-01-16T00:19:04.902-08:00VIA FORA! Valorem els sometents<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El passat dijous 10 de gener vaig
assistir a l’Assemblea informativa que va celebrar l’equip de govern de
l’Ajuntament d’Alcarràs. L’objectiu de dita reunió era informar a la població
sobre l’actual situació econòmica al consistori i, per tant, a la vila. Ja
d’entrada, aprofito per felicitar a l’equip de govern per la iniciativa,
malgrat no estigués d’acord amb algunes coses que es van dir o hi trobés
mancances. De fet, aquesta carta neix d’una de les meves desavinences. </span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Tenint
en compte que durant la xerrada es va fer esment de la seguretat al poble, i
també al voluntariat, crec que va faltar fer alguna referència al grup de
Sometents local. En la meva opinió, com a grup voluntari que són, els quals
també vetllen per la seguretat al nostre poble i terme, mereixen almenys un
esment a l’hora de parlar de la situació a la nostra vila. Segles enrere, quan
els sometents encara rebien el nom de <i>sagramentals</i>, eren considerats homes
qualificats i capaços de defensar les seves propietats. Tenien aquest deure i
la gent els confiava la tasca. Davant qualsevol perill la població deia dues
paraules màgiques que despertaven l’instint sometent: <i>Via fora!</i> No pretenc
treure autoritat ni mèrit als que tenen el deure legal i autoritzat de defensar-nos,
però si una cosa tinc clara és que qualsevol ajuntament, sigui del color que
sigui, hauria d’intentar fer costat a totes les iniciatives que fossin parides
per la seva gent, i encara més si es mostra orgullós del voluntariat d’aquesta.
Així doncs, Via fora!, els Sometents també tenen dret a dir la seva. </span><o:p></o:p></span></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-81545783066441471512013-01-12T06:42:00.002-08:002013-01-12T06:42:40.415-08:00Pel respecte als nostres avantpassats<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L’art rupestre és un clar atractiu turístic i cultural.
La societat se sent atreta pel descobriment de noves coves que amaguen pintures
prehistòriques, fet que converteix aquest tipus de troballes en un element de
consum massiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L’art paleolític es considera patrimoni fràgil, ja que
necessita un tracte especial per les seves característiques. En aquest punt, es
necessari qüestionar-se si la socialització i la conservació són compatibles.
Si no es té en compte que l’entrada massiva de visitants és nociva pel
patrimoni paleolític, pot passar el mateix que es va donar a Covaciella, on
l’excés de visitants va ser més perjudicial que el pas de deu mil anys. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><u1:p></u1:p>
</span><div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Davant el problema de la destrucció del patrimoni
paleolític, s’han adoptat diferents mesures per contrarestar-lo. Portar un
control del nombre de visites, obrint les portes a grups més reduïts de gent,
potenciant les rèpliques que permeten mostrar als visitants elements fràgils,
com són les pintures rupestres, no deixen de ser actuacions que serveixen per
reduir el desgast del patrimoni fràgil. Hem de destacar que l’art rupestre s’ha
conservat durant milions d’anys en coves gairebé privades de l’accés humà, o en
llocs on els factors mediambientals no han actuat com agents nocius.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><u1:p></u1:p>
</span><div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Però, al marge d’això, hem de tenir en compte el
veritable valor de l’art rupestre, una prova exquisida del pas del temps i de
la visió que tenia<span class="apple-converted-space"> </span><i>l’Homo sapiens
sapiens</i><span class="apple-converted-space"> </span>de tot el que l’envoltava. D’aquesta manera,
aquestes troballes contribueixen a la cultura aportant valors i informació, tot
i que molts cops es vegin només com elements que serveixen per treure’n
benefici econòmic. La conscienciació de la societat, davant el patrimoni
fràgil, és totalment necessari per assegurar-ne la seva conservació, ja que
aquest patrimoni, un cop és perd, ja no es pot recuperar. També és necessari
reflexionar que les futures generacions també tenen el dret de seguir gaudint
d’aquest patrimoni arqueològic i que, per tant, és necessari adoptar mesures
que ajudin a difondre les troballes i protegir-les al mateix temps.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><u1:p></u1:p>
</span><div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Segurament, Altamira és una de les coves més conegudes,
per la qual passen centenars de persones, moltes de les quals ignoren totalment
els riscos als quals és exposada. És per això que s’ha de desenvolupar una
important tasca de conscienciació de la societat, fent que d’aquesta manera la
gent senti el patrimoni seu i, per tant, que tingui un afany especial per
conservar-lo. No ens podem permetre el luxe de deixar morir una part dels
nostres orígens, no ens ho podem permetre perquè fer-ho seria enterrar una
petita peça que, dia a dia, permet comprendre una mica més el gran engranatge
que es fa dir humanitat.</span><span style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24.545454025268555px; text-align: justify;">
</div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-82517303271205453392012-12-31T11:03:00.002-08:002012-12-31T11:03:56.424-08:002012, fins sempre! <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj89j287MIiDr5jcd9JYown2ZR92HpbZ3SdY3-sCVkrwGH-tOHX6fFL49H5IYAcoL7kjk6IvBXxBu1P1WNf82M4h-zJIQAxHodTfcBDkkfk70-tzafYv_2sMkWtIpL2qsGCG34FgwmY5OM/s1600/150667_10151162865143344_1661216984_n.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj89j287MIiDr5jcd9JYown2ZR92HpbZ3SdY3-sCVkrwGH-tOHX6fFL49H5IYAcoL7kjk6IvBXxBu1P1WNf82M4h-zJIQAxHodTfcBDkkfk70-tzafYv_2sMkWtIpL2qsGCG34FgwmY5OM/s320/150667_10151162865143344_1661216984_n.png" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Que tingueu un <b>FELIÇ 2013</b>! Ens anirem veient per aquí! </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-73732224593417680342012-11-27T04:12:00.004-08:002012-11-27T04:12:45.891-08:00El dret a decidir no ha mort pas<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ja han passat les esperades
eleccions del 25-N. Les enquestes no han estat massa encertades i la realitat
ha deixat amb la boca oberta a més d’un. D’interpretacions n’hi ha diverses,
sobretot pel que fa als mitjans de comunicació, però en aquest cas intentaré
donar la meva opinió sobre tot plegat. Com a regidora de CiU al meu poble,
Alcarràs, sóc conscient que eren unes eleccions valentes que pretenien
acostar-nos una mica més al nostre dret a decidir. D’entrada, tot i que els
resultats no han estat massa satisfactoris per CiU, com ja s’han encarregat
d’escampar amb la boca ben grossa part dels òrgans de la caverna política
espanyola, hem de tenir en compte que la
participació ha estat força elevada, fet que demostra que els catalans han
utilitzat un dels drets primordials que ha de tenir un poble: el dret a decidir
el seu futur. Dins de Catalunya hi ha diverses realitats i totes elles diumenge
es van trobar en uns comicis que des del primer minut estaven carregats
d’expectatives. Jo, personalment, sóc partidària de la Independència i confio
amb l’autodeterminació de Catalunya. Crec que com a Nació tenim el dret de
gestionar-nos nosaltres mateixos. Tenim tot el dret d’explicar la nostra
història i de no fer cas a la política de la por que, evidentment, fa venir
ganes de regalar un bon manual d’Història a tots aquells que la utilitzen per coaccionar
a la població que no té massa clar a qui votar. Tot i ser conscient que no tots
pensem igual, crec que els catalans que vulguem la Independència no ens em de
donar per vençuts. Som conscients que som i volem continuar sent. Som
conscients que la llibertat és el camí. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-91678123224264489682012-11-18T10:51:00.002-08:002012-11-18T10:51:36.440-08:00Sense ser una experta en el tema, em ve de gust escriure<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Les coses no són sempre iguals per tothom. El que per uns
és blanc, pels altres és negre. I a la inversa, tot i que de vegades es puguin
trobar algunes afinitats en certs aspectes. Les percepcions poden variar
depenent de qui observa, és per això que fer-nos esclaus en seguir les opinions
i sensacions dels altres pot ser perillós. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Al meu parer, aquest pot ser el tema clau a l’hora
d’analitzar la situació de Corea del Nord. Quan a la televisió s’anuncia
l’emissió d’un reportatge que tracta sobre Nord-Corea, en la majoria dels casos
ens muntem nosaltres mateixos el guió. És temptador i morbós creure que en
aquell reportatge es parlarà, només, del país fosc, trist i dictatorial que la
ment capitalista ha anat configurant als cervells de gran part de la població.
Ja se sap: país comunista, país indesitjable i enemic. La fricció entre
capitalisme i comunisme és coneguda per tots nosaltres, i no ens hauria
d’estranyar que els EEUU, tan modèlics i perfectes que pretenen ser sempre,
gastin una part dels seus esforços en embrutar la imatge d’un país que sempre
han tingut titllat d’enemic. No obstant això, tampoc em dedicaré a victimitzar
a Corea del Nord, sinó que em limitaré a expressar la meva opinió respecte a la
situació actual del país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És relativament fàcil afirmar que els periodistes haurien
de ser totalment objectius, neutrals, per oferir visions que acompanyin a la
gent a reflexionar lliurement, sense cap missatge de transfons que intenti
inculcar una visió determinada. És evident que la imatge del país es fonamenta,
sobretot, en l’aspecte polític i econòmic. Podríem dir que l’esclat de la bomba
nuclear, l’any 2006, va fer que augmentessin les crítiques respecte al país.
Crítiques, per cert, capitanejades pel país de les llibertats: Estats Units.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Sembla ser que la gran majoria de les fonts d’informació
afirmen que investigar dins el país és certament complicat. Però també podria
ser interessant analitzar les xifres que tracta el diari <i>The Economist</i>. Segons les seves enquestes, més de la meitat
d’enquestats afirmen que algun membre de la seva família ha mort a causa de la
fam. Els altres percentatges, força alts, afirmen que els detinguts per causes
polítiques han patit tortures. Sovint es jutja al país per aplicar la pena de
mort i les execucions. La veritat és que em resulta força curiós, tenint en
compte que no és pas l’únic país que utilitza aquests mètodes. Us ve a la
memòria un exemple diferent? L’existència de camps de concentració i
experimentació humana també ha embrutat la imatge del país. I els europeus ens
esgarrifem davant les xifres, evidentment esgarrifadores, però de vegades també
practiquem importants exercicis mentals per esborrar certs fets de la memòria.
Critiquem i ens rentem les mans. No ens fem responsables de la situació perquè
no ens importa gairebé res que no ens pugui aportar un benefici. L’Europa de
l’Imperialisme va confeccionar un mapa a la seva mida, on els amics que valen
viuen i els enemics que sobren es van deteriorant poc a poc. Corea del Nord,
amb una política que respon als trets fonamentals d’un Estat socialista, venera
a Kim Il Sung, el President etern desprès de mort. Per la majoria de l’opinió
pública això és mostra de fanatisme. Potser amb Mesi i Justin Bieber la cosa
canviaria, no? En tots dos reportatges la gent entrevistada acostuma a
justificar certes actuacions, segurament per intentar netejar una imatge dels
coreans que és força generalitzada. No tot és prohibicions, malgrat existeix un
clar control intern. La utilització d’Intranet en lloc d’Internet n’és un
exemple. El judo i el tenis de taula són dos pilars indispensables a l’hora de
parlar d’esports. És una simbiosi entre esport i disciplina. Els joves
nord-coreans somnien en poder veure món, en poder sortir del país i
experimentar noves sensacions. I la població en general paga el preu de viure
en un país que sovint és compara amb Corea del Sud, d’economia capitalista i de
mercat. No estem davant d’un país ric, no estem davant d’un país on la seva
gent no passi gana, ni on la Indústria sigui tan forta que permeti aportar un
nivell de vida digne per a la població. Allí, els esforços industrials
s’inverteixen en potenciar la indústria pesada. És, al meu parer, un país en
guerra, un país que té clar que la pau encara no ha arribat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És evident que es tracta d’un país governat per un
totalitarisme polític, però l’actitud de la seva gent, considerada fanàtica per
gran part de l’opinió pública, no s’allunya massa dels fanatismes que podem
veure més a prop del que pensem. El <i>Paral·lel
38</i> separa dues realitats ben diferents, la capitalista i la comunista, dos
mons enfrontats a causa dels interessos dels grans. En el seu temps, els EEUU i
la URSS es van sortejar el món. Encara avui en dia hi ha qui paga les
conseqüències. Corea del Nord és una d’aquelles ferides sense tancar i infectada.
Curar-la no interessa, val més especular i convertir-la en una atracció de
circ. Allí, la vida continua, com aquí. Allí, es veneren coses que aquí trobem
aberrants. Aquí venerem coses que allí potser són realment insignificants. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-37559320721616834562012-11-14T04:26:00.001-08:002012-11-14T04:26:28.613-08:00No m'agrada provocar<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">No, no m'agrada fer-ho. Senzillament, aquest és un Bloc personal del qual jo sóc la propietària. Aquí escric sobre diversos temes, en la majoria dels casos reflexions que últimament només s'han identificat en un sol tema. Repeteixo, no m'agrada provocar, però tampoc puc permetre que se m'acusi per escriure segons què. A qui li agradi aquest bloc, serà benvingut, a qui li ofengui el que poso té un altre camí molt fàcil: no entrar-hi més.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Moltes gràcies.</b></span></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-23235763216117821702012-11-12T01:00:00.004-08:002012-11-12T01:00:38.498-08:00Quan els àngels perden les ales<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">En algun racó del món ha nascut una criatura que canviarà la
vida als qui l’envolten. En algun racó de la teva ment potser tens una espineta
clavada, un impuls frenat, un somni que et negues a tirar endavant. En algun racó
de l’oceà, un vell vaixell veu com els seus tresors es perden en l’oblit.
Potser més a prop del que et penses hi ha algú que no sap com dir-te que t’estima.
En algun indret d’una gran ciutat, la mort trista i solitària d’un invident és
perd en la ignorància. Potser uns quilòmetres més a l’Oest, la mort d’un tirà
reconegut és plorada per milers de persones. Qui sap si més amunt dels núvols, on
ja es poden sentir els cants dels àngels, la mà d’algú que t’estima t’ofereix
la seva escalfor. Potser, molt a prop, les flames d’un foc virulent s’alimenten
dels somnis que un dia es fabriquen per més tard ser consumits. Això és la
vida: Un viatge que no permet la poca puntualitat, una via on els trens passen
una vegada i a gran velocitat, potser massa per poder decidir-nos si pujar o
no. De vegades, també és aquesta mateixa velocitat la que no ens permet baixar
d’un tren que potser no ens porta a un destí establert. Sigui com sigui és el
viatge que ens ha tocat viure. Hi ha viatges que acaben amb dolor. D’altres que
comencen en una nova via, en un nou vagó, on el dolor es converteix en esperança.
</span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-44266574594234400562012-11-09T07:37:00.001-08:002012-11-09T07:37:12.022-08:00Fins quan? <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">9 de Novembre. Dia plujós aquí a Catalunya. Dia plujós,
també, al cor de més d’una família de Barakaldo. Avui, en aquest dia gris, la
crueltat dels bancs i dels peixos grassos d’Espanya s’han fet amb una vida més.
Una víctima més fruït de la incompetència, la falta de principis i la poca
solidaritat dels que, en la majoria dels casos, venen el teu cap al millor
postor. Aquests dies, els telenotícies i la premsa, venen farcits de notícies
relacionades amb els desallotjaments de desenes de famílies que no poden pagar
la casa que, potser no fa pas tan, van escollir amb tota la il·lusió del món. Això
és Espanya. Allò és Espanya. Benvinguts als país on els somnis es paguen car,
on la classe política exprimeix cada cop més al poble per poder engreixar el
seu egocentrisme fastigós i pudent. Sigueu benvinguts al país de les mentides,
al país dels sous vitalicis, l’augment de l’atur i les promeses frustrades.
Dieu “Hola!” a un dels països que més tard aixecaran el cap d’aquesta crisi.
Benvinguts a un divendres negre, que potser serà un dilluns, dimarts o dimecres
negre. L’any 1929 eren els empresaris
els que es tiraven finestres avall. En ple 2012, la gent treballadora, la gent
del carrer mira amb por el futur. Què ens prepara demà? Quina funció ens han
preparat els nostres polítics. Necessitem gent amb cor, no gent amb lleis intocables. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-43765246559439393392012-11-05T06:44:00.002-08:002012-11-05T07:52:28.467-08:00Disculpes<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Doncs això... Demano disculpes per aquells textos escrits en calent que potser mai haurien d'haver estat publicats. Mai he volgut mostrar-me com una víctima i crec que els que em coneixen de veritat no em veuen pas com una mala persona. Dit això, disculpeu-me.</span>Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-48081806682229218972012-09-29T05:01:00.000-07:002012-09-29T05:01:00.771-07:00Una mica de temps per tornar amb més i millor<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUER7uILcFddLGWAcOAJhO7eWjBIWzeDgETXMGn1VzBQVGNU6CcqkuJhypySDAvLT0g0-oXdk4BMfC_ozXk5PT8KGjVJa9GQAeE8DV6y5QOsX5VCkWehWYf-lwxTJ3L1oAMKLVWhVosM/s1600/1227960870473_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiUER7uILcFddLGWAcOAJhO7eWjBIWzeDgETXMGn1VzBQVGNU6CcqkuJhypySDAvLT0g0-oXdk4BMfC_ozXk5PT8KGjVJa9GQAeE8DV6y5QOsX5VCkWehWYf-lwxTJ3L1oAMKLVWhVosM/s320/1227960870473_f.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: small;">No és un adéu. </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: small;">És un fins ben aviat.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-83267163167139840622012-09-16T09:02:00.003-07:002012-09-16T09:02:39.244-07:00I diuen que és millor respirar pel nas<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Agafar aire, inspirar, notar com gairebé no hi ha oxigen que
es pugui prendre. Poc material per calmar els pulmons, per calmar l’angoixa d’un
dia més gris que blau, poc aire consumible, i el poc que hi ha és dens, pesat,
crema a la gola i fa mal a la panxa. Però tot i això, és millor que tancar la
boca. Si tanco la boca em moro, si moro em perdo aquest món i si em perdo aquest
món perdo tot el que tinc. Per tant, obro la boca més que mai, i que entri
aire, que sigui com vulgui, però que entri. Que els que es cansen i tanquen la
boca es fan dir covards, i que a mi aquest adjectiu no m’ha agradat mai. Que
altres tanquin la boca per mi, que altres creguin que el món els guanya, però
que quan ho facin se n’adonin que han comès un error. Avui, més que mai, agafo
aire i segueixo i intento preveure el demà. Avui digereixo aquest aire gris i
pesat. Avui, si vens, porta un petó ple d’aire net i pur. </span><o:p></o:p></div>
Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2808432339989013270.post-1310262034749285712012-08-04T14:35:00.001-07:002012-08-04T14:35:17.608-07:00Ha estat un plaer, Michael Phelps<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3G2AaGMfZFzCtSApmJmYgKj6Txc3Et4Bo9vE-uB_sMrNW0jjBl3XZJGezXdRe-J5bk5527CD0LW8nrSN3zJidIkqubBzCESnJicvcU6zhgBInfI2bba0qX17loijXiAoRVeu1-UY82V4/s1600/michael-phelps.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3G2AaGMfZFzCtSApmJmYgKj6Txc3Et4Bo9vE-uB_sMrNW0jjBl3XZJGezXdRe-J5bk5527CD0LW8nrSN3zJidIkqubBzCESnJicvcU6zhgBInfI2bba0qX17loijXiAoRVeu1-UY82V4/s320/michael-phelps.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No podia ser d’altra manera. Aquest any, com ja em va passar
fa quatre anys, m’he enganxat als Jocs Olímpics. Enguany, els Jocs de
Londres ens estan regalant tones d’espectacle, fent que la festa de l’esport es
converteixi en una cita pràcticament impossible d’oblidar. També he de dir que
en aquesta edició dels Jocs hi són presents dos dels meus ídols: Roger Federer,
el millor tenista de la història, i Michael Phelps, el nadador que ha superat
totes les expectatives i s’ha convertit en tota una icona. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Doncs bé, avui, 4 d’agost
de 2012, Phelps ha dit adéu a la natació, aconseguint l’or a la prova del 4x100
estils. Amb tan sols 15 anys va debutar als Jocs Olímpics de Sidney, l’any
2000, on ja va demostrar que podia arribar molt lluny. Però va ser a l’edició
passada dels Jocs, a Pekin, on el Tauró de Baltimore es va fer amb 8 medalles d’or,
convertint-se en la revelació dels Jocs i una autèntica icona dins la natació.
Aquest any, molts eren els que asseguraven que el nadador no estava en un dels
seus millors moments, desprès de començar amb mal peu els Jocs de Londres. Però
no ens ha decepcionat i, finalment, ha dit adéu a la natació i als Jocs
britànics aconseguint 4 ors i 2 plates. Amb 22 medalles olímpiques, 18 de les
quals són d’or, Phelps s’acomiada de la natació i del món de l’esport conscient
que és l’esportista olímpic amb més medalles de la història. Queda clar, Phelps
volia marxar per la porta gran i ho ha fet. Ara només queda agrair-li tots els
bons moments que ens ha regalat. Ha estat tot un exemple a seguir. Ell opinava
el mateix d’Ian Thorpe, el seu ídol, i ara és probable que el nadador australià
pensi el mateix del noiet de Baltimore que ha deixat una gran petjada al món de
la natac</span>ió. <o:p></o:p></div>Edurnehttp://www.blogger.com/profile/13302537536983215470noreply@blogger.com0