Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 24 de juliol de 2013

A totes aquelles ments ignorants que no valoren el teatre

Vaig començar sent una simple figurant, vestida de monjo benedictí i amb una costum malaltissa i irrefrenable de repetir tot el que la meva companya pronunciava. Així vaig començar a Bao-Bap Teatre, ara ja fa uns anys, i malgrat tot, encara ara quan pujo damunt d’un escenari sento els intensos batecs del meu cor i el recorregut salvatge de l’adrenalina. Segurament, part d’aquests sentiments, i mol...ts d’altres, són també dins dels meus companys d’escenari. Més tard, encarnant el paper d’una ingènua joveneta, vaig necessitar enamorar-me d’un home casat, ric, cregut i fastigós per trobar l’amor de la meva vida; un cambrer tímid però molt dolç amb el qual em vaig acabar casant. La tradició nadalenca va fer que també em posés dins la pell de la Carrereta; una nena innocent i divertida que va veure de ben a prop les calderes de l’Infern. Mesos més tard, vaig tenir el plaer d’entrar a la Casa de Bernarda Alba i convertir-me en Martirio, una dona de fort caràcter i de sentiments profunds que va haver de conviure amb la culpabilitat davant el suïcidi de la seva germana. El dramatisme es va trencar amb una dosi de comèdia protagonitzada per un grup de cirurgians a l’estil Clown, en la qual, una servidora, no tenia res més a fer que prendre apunts i admetre que, lamentablement, les seves nocions de medicina eren gairebé nul•les. L’any passat vaig viatjar a Kalokairi per assistir a la boda d’una de les meves millors amigues, la Sofi. I Mamma Mia!, quina festassa vam muntar! 
I, de moment, estic convertint-me en la senyoreta Irina Cherdyakov, la qual té greus problemes amb els esternuts i els comportaments refinats propis de les elits superiors. Ja veurem què en fem... He canviat de personalitat, he rigut i he plorat damunt d’un escenari, però per davant de tot he gaudit del teatre i de les persones que també comparteixen aquesta passió. Crec que això, es tingui el criteri que es tingui, també mereix respecte.

1 comentari:

  1. CADENA DE BLOGS PER LA INDEPENDÈNCIA


    Hem tingut una idea!

    Tal com hi haurà la cadena humana per la independència, també volem fer una “cadena de blogs”. Tots els bloguers que vulguin participar es poden apuntar en el Blog creat expressament per l’esdeveniment (només cal deixar un comentari manifestant la voluntat de participar):

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/


    Al blog, hi ha una pestanya on, per rigorós ordre d'arribada es va apuntant tothom que vol participar en aquesta gran "enllaçada" de blogs “. És aquesta:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/ordre-dels-enllacos.html

    I què hem de fer? La setmana de l’11 de setembre (des del 9 fins al 15) publicarem un post, cadascú al nostre blog, sobre Catalunya (des del punt de vista que vulguem: poètic, reivindicatiu, gastronòmic, imatges...) i, en acabar l’ escrit, posarem una frase tipus "i la cadena continua aquí..." i un enllaç que porti al blog següent a la llista (si jo sóc el 42, doncs el 41 enllaçarà el meu blog i jo enllaçaré el 43)

    Ja està, no cal fer res més. Així uns ens anirem enllaçant als altres fins a fer una llarga cadena de blogs per la independència... T'hi apuntes? :-))

    ResponElimina