Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dissabte, 4 d’agost del 2012

Ha estat un plaer, Michael Phelps


No podia ser d’altra manera. Aquest any, com ja em va passar fa quatre anys, m’he enganxat als Jocs Olímpics. Enguany, els Jocs de Londres ens estan regalant tones d’espectacle, fent que la festa de l’esport es converteixi en una cita pràcticament impossible d’oblidar. També he de dir que en aquesta edició dels Jocs hi són presents dos dels meus ídols: Roger Federer, el millor tenista de la història, i Michael Phelps, el nadador que ha superat totes les expectatives i s’ha convertit en tota una icona. 
Doncs bé, avui, 4 d’agost de 2012, Phelps ha dit adéu a la natació, aconseguint l’or a la prova del 4x100 estils. Amb tan sols 15 anys va debutar als Jocs Olímpics de Sidney, l’any 2000, on ja va demostrar que podia arribar molt lluny. Però va ser a l’edició passada dels Jocs, a Pekin, on el Tauró de Baltimore es va fer amb 8 medalles d’or, convertint-se en la revelació dels Jocs i una autèntica icona dins la natació. Aquest any, molts eren els que asseguraven que el nadador no estava en un dels seus millors moments, desprès de començar amb mal peu els Jocs de Londres. Però no ens ha decepcionat i, finalment, ha dit adéu a la natació i als Jocs britànics aconseguint 4 ors i 2 plates. Amb 22 medalles olímpiques, 18 de les quals són d’or, Phelps s’acomiada de la natació i del món de l’esport conscient que és l’esportista olímpic amb més medalles de la història. Queda clar, Phelps volia marxar per la porta gran i ho ha fet. Ara només queda agrair-li tots els bons moments que ens ha regalat. Ha estat tot un exemple a seguir. Ell opinava el mateix d’Ian Thorpe, el seu ídol, i ara és probable que el nadador australià pensi el mateix del noiet de Baltimore que ha deixat una gran petjada al món de la natació.