No podia ser d’altra manera. Aquest any, com ja em va passar
fa quatre anys, m’he enganxat als Jocs Olímpics. Enguany, els Jocs de
Londres ens estan regalant tones d’espectacle, fent que la festa de l’esport es
converteixi en una cita pràcticament impossible d’oblidar. També he de dir que
en aquesta edició dels Jocs hi són presents dos dels meus ídols: Roger Federer,
el millor tenista de la història, i Michael Phelps, el nadador que ha superat
totes les expectatives i s’ha convertit en tota una icona.
Doncs bé, avui, 4 d’agost
de 2012, Phelps ha dit adéu a la natació, aconseguint l’or a la prova del 4x100
estils. Amb tan sols 15 anys va debutar als Jocs Olímpics de Sidney, l’any
2000, on ja va demostrar que podia arribar molt lluny. Però va ser a l’edició
passada dels Jocs, a Pekin, on el Tauró de Baltimore es va fer amb 8 medalles d’or,
convertint-se en la revelació dels Jocs i una autèntica icona dins la natació.
Aquest any, molts eren els que asseguraven que el nadador no estava en un dels
seus millors moments, desprès de començar amb mal peu els Jocs de Londres. Però
no ens ha decepcionat i, finalment, ha dit adéu a la natació i als Jocs
britànics aconseguint 4 ors i 2 plates. Amb 22 medalles olímpiques, 18 de les
quals són d’or, Phelps s’acomiada de la natació i del món de l’esport conscient
que és l’esportista olímpic amb més medalles de la història. Queda clar, Phelps
volia marxar per la porta gran i ho ha fet. Ara només queda agrair-li tots els
bons moments que ens ha regalat. Ha estat tot un exemple a seguir. Ell opinava
el mateix d’Ian Thorpe, el seu ídol, i ara és probable que el nadador australià
pensi el mateix del noiet de Baltimore que ha deixat una gran petjada al món de
la natació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada