Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimarts, 31 d’agost del 2010

Els (super)poders de l'amor / El (super)poder del amor

I com que aquell venedor d’enciclopèdies semblava tant amable, el vaig escoltar atentament i fins hi tot li vaig oferir un cafè. “Descafeïnat i amb sacarina, si pot ser. Merci.”; ho veieu, era amable i educat, perquè no escoltar-lo? Com ja sabeu, segons més tard ja tenia dos enciclopèdies damunt la taula. Eren dos enciclopèdies diferents, però tant una com l’altra semblaven ben actualitzades i de bona qualitat. Ben mirat, potser ja era hora de canviar l’enciclopèdia comprada vuit anys enrere per una de nova. Una, sí, una, les dos impossible. La primera d’elles venia de la mà d’una nova editorial que venia amb força i oferia una informació actualitzada i cuidada fins l’últim detall. A més, les fotografies eren un dels elements centrals. M’agradava. La segona, ja l’havia vist en algun altre lloc, tot i que, ves per on, mai m’hi havia fixat fins aquell moment. També m’agradava. El preu? Similar. Així doncs, ja teníem un nou mal de cap. Quina de les dues? Ho vaig rumiar una bona estona. Totes dues m’agradaven, però posats a triar, em quedava amb la segona. De moment. Perquè sóc una mica indecisa i, tot i que en aquell moment sabia quina de les dos preferia, podia ser que al matí següent em llevés pensat que l’altra potser hagués estat millor. I aquí estic, llegint l’enciclopèdia que feia temps que coneixia però que fins fa poc no m’havia entrat pels ulls. N’hi ha per escriure un llibre.
-----------

Y como aquel vendedor de enciclopedias parecía tan simpático, le escuché atentamente y hasta le ofrecí un café. “Descafeinado y con sacarina, si puede ser. Gracias.”; lo veis, era amable y educado, ¿porque no escucharle? Como ya sabéis, segundos después ya tenía dos enciclopedias encima de la mesa. Eran dos enciclopedias diferentes, pero tanto una como la otra parecían actualizadas y de buena calidad. La verdad es que ya empezaba a ser hora de cambiar la enciclopedia comprada ocho años antes por una de nueva. Una, sí, una, las dos imposible. La primera de ellas venia de la mano de una editorial que llegaba con fuerza y ofrecía una información actualizada y cuidada hasta el ultimo detalle. Además, las fotografías eran uno de los elementos centrales. Me gustaba. La segunda, ya la había visto en otro lugar, aunque, mira por donde, nunca me había fijado en ella hasta ese momento. También me gustaba. ¿El precio? Similar. Así pues, ya teníamos un nuevo quebradero de cabeza. ¿Cuál de las dos? Lo pensé un buen rato. Las dos me gustaban, pero puestos a elegir, me quedaba con la segunda. De momento. Porque soy un poco indecisa y, aunque en ese momento sabía cual prefería de las dos, podía ser que a la mañana siguiente me levantase pensando que la otra quizás hubiera sido mejor. Y aquí estoy, leyendo la enciclopedia que hacía tiempo que conocía pero que hasta hace poco no me había entrado por los ojos. Hay para escribir un libro.


Per entendre millor el post / Para entender mejor el post: http://edurnezermoduz.blogspot.com/2009/12/el-poder-del-amor.html

dilluns, 23 d’agost del 2010

Quatre blanques parets / Cuatro blancas paredes

I de sobte, massa records. En creuar el llindar de la porta i situar-me al mig de l‘habitació, un calfred va recórrer el meu cos. De sobte, em van venir a la memòria desenes d’imatges que em recordaven temps de glòria; temps que recordo amb molt d’amor i que, possiblement, mai es repetiran. Entre aquelles 4 blanques parets, ens reuníem algunes tardes, disposats a riure, a deixar volar la imaginació, a crear alguna cosa que ens demostrés, com quasi sempre, que la música era part de la nostra vida. I uns quants pegots de cinta adhesiva enganxats a la paret, em van recordar que allí també vam felicitar a una gran amiga nostra per fer-se una mica més vella. Nous objectes em van recordar que aquell espai acull a nous bohemis que també gaudeixen de la música i les confessions que només son presents en mig de bons amics. Sigui com sigui, i oblidant que el temps passa i aquells dies cada cop son més lluny, jo ja puc dir que aquella habitació va formar part de la meva vida.
------------

Y de golpe, demasiados recuerdos. Nada más cruzar la puerta y situarme en el centro de la habitación, un escalofrío recorrió todo mi cuerpo. De golpe, me vinieron a la memoria decenas de imágenes que me recordaban tiempos de gloria; tiempos que recuerdo con mucho amor y que, posiblemente, jamás se repetirán. Entre esas 4 blancas paredes, nos reuníamos algunas tardes, dispuestos a reír, a dejar volar la imaginación, a crear alguna cosa que nos demostrase, como casi siempre, que la música era parte de nuestra vida. Y unos cuantos trozos de cinta adhesiva enganchados en la pared, me recordaron que allí también felicitamos a una gran amiga nuestra por hacerse un poco más vieja. Nuevos objetos me recordaron que ese espacio acoge a nuevos bohemios que también disfrutan de la música y a confesiones que solo son presentes entre buenos amigos. Sea como sea, y dejando de lado que el tiempo pasa y esos días ya quedan muy lejos, yo ya puedo decir que esa habitación formó parte de mi vida.

diumenge, 15 d’agost del 2010

Ja he trobat el gust als diumenges / Ya he encontrado el gusto a los domingos

Sempre he pensat que els diumenges son un pal, però ves per on, últimament els trobo agradables i tot; deuen ser coses de la edat... Fora bromes, els diumenges han deixat de ser un avorriment i sense voler s’han convertit en l’excusa perfecta per passar una bona estona amb la família o els amics. De totes formes, crec que hi fa molt el fet que els diumenges no em cal sortir del sobre a les sis del matí. Sí, la principal causa del meu canvi de visió respecte als diumenges pot ser aquesta. Qui sap, potser a partir del 20 d’aquest mes, dia que diré adéu a la meva feina d’estiu, tornaran a ser infumables; amb mi mai se sap. Però com que tampoc vull avançar esdeveniments, un diré que a més de tot el que he dit, les tardes de diumenge a la piscina, envoltada de bona gent fan del dia una autèntica meravella. I entre aigua, fartaneres de menjà i de riure i conversacions que mai avorreixen, consumim els diumenges que fins ara tan havia odiat. I dit això, me’n vaig a dinar. Ah! El dinar dels diumenges també m’agrada, que hi farem, que altres facin la “operación bikini” per mi.

--------

Siempre he pensado que los domingos son un palo, pero mira por donde, últimamente los encuentro agradables y todo; deben ser cosas de la edad… Fuera bromas, los domingos han dejado de ser un aburrimiento y sin querer se han convertido en la escusa perfecta para pasar un buen rato con la familia o los amigos. De todas formas, creo que hace mucho el hecho de que los domingos no tengo que salir del sobre a las seis de la mañana. Sí, la principal causa de mi cambio de visión respecto a los domingos puede ser esta. Quien sabe, quizás a partir del 20 de este mes, día que diré adiós a mi trabajo de verano, volverán a ser infumables; conmigo nunca se sabe. Pero como tampoco quiero adelantarme a las circunstancias, os diré que además de todo lo que he dicho, las tardes de domingo en la piscina, rodeada de buena gente hacen del día una auténtica maravilla. Y entre agua, hartones de comida y de reír y conversaciones que nunca aburren, consumimos los domingos que hasta ahora tanto había odiado. Y dicho esto, me voy a comer. ¡Ah! La comida de los domingos también me gusta, que le vamos hacer, que otras hagan la “operación bikini” por mi.

dimecres, 11 d’agost del 2010

No em vull desintoxicar! / ¡No me quiero desintoxicar!

Pel sol fet de sentir una dolça opressió al meu costat esquerra encara et recordo. Pel gust de veure un somriure diferent al que dibuixo de costum, no em canso de recordar el teu nom, els teus gestos, el teu ser. I tot i que cada dia em recordi que en el fons això no és bo, la teva imatge és com una droga que encara no vull deixar. Doncs saps que en penso? Que per molt que busco encara no he trobat cap motiu per desterrar-te del meu cap, o almenys cap que sigui prou convincent com per fer-ho. És masoquisme? Pot ser, però abans d’això és amor. Un amor increïble, potser idealitzar, inhumà, com ho vulguis o vulguin dir, però és un amor que em deixa estimar altres coses, altres persones; un amor que no m’obliga a lligar-me només a tu. Precisament per això encara t’estimo, per això i perquè, sense cap mena de dubte, has estat, ets i seràs el meu primer gran amor.
Foto: L'obra d'art de ma meva amiga Blanca. MR. ONSO!
---------
Por el simple hecho de sentir una dulce opresión en mi lado izquierdo aun te recuerdo. Por el gusto de ver una sonrisa distinta a la que dibujo de costumbre, no me canso de recordar tu nombre, tus gestos, tu ser. Y aunque cada día me recuerde que en el fondo esto no es bueno, tu imagen es como una droga que todavía no quiero dejar. ¿Pues sabes que pienso? Que por mucho que busco aun no he encontrado ningún motivo para desterrarte de mi cabeza, o al menos ninguno que sea lo suficientemente convincente como para hacerlo. ¿Es masoquismo? Puede ser, pero antes de esto es amor. Un amor increíble, quizás idealizado, inhumano, como lo quieras o quieran decir, pero es un amor que me deja amar a otras cosas, a otras personas; un amor que no me obliga a ligarme solo a ti. Precisamente por eso aun te quiero, por eso y porque, sin ninguna duda, has sido, eres, y serás mi primer gran amor.
Foto: La obra de arte de mi amiga Blanca. ¡MR. ONSO!

diumenge, 8 d’agost del 2010

Agafa'm i et dire que t'estimo / Cógeme y te diré que te quiero

Escolta, he pensat que em podries donar la mà. Vols? Saps que podríem fer? Agafar-nos ben fort i córrer; córrer com mai ho hem fet. Respirant, cridant, recordant, cada deu passos, que la vida és més dolça si estem junts, que el món té més sentit i funciona millor si no ens separa més d’un centímetre. Jo sé que al teu costat el meu cor bategaria més fort, sé que amb tu mossegaria la vida amb més ganes. Amb tu al costat, tindria un altre motiu per somriure cada matí al despertar. Prometo no soltar-te mai, tan sols agafa’t a mi, amb força. Pensa que si em tens a prop mai cauràs. Jo sempre seré amb tu per fer-te veure les coses d’una altra manera, per explicar-te els teus dubtes, per buscar respostes a les preguntes que se’t facin feixugues. Quan et miro només tinc ganes d’abraçar-te, de besar-te, de dir-te a cau d’orella que dins el meu cor hi ha altes dosis d’estima guardades només per a tu. Vull que m’agafis ben fort, que no em soltis, que no pensis en res, només agafa’m. Prometo buidar-te de preocupacions i omplir-te de bones vibracions. Jo només vull veure’t feliç, amb els ulls brillants i amb un somriure dolç i tendre. I que en veure el teu somriure pugui dir que no, que en realitat no sóc un teló d’acer, que en realitat et necessito per ser feliç. Vull que per uns minuts siguis un nen ple d’il•lusió; vull ser el teu somni, el teu desig. Si m’agafes ben fort et diré, entre mil petons, que T’ESTIMO.
----------

Oye, he pensado que me podrías dar la mano. ¿Quieres? ¿Sabes que podríamos hacer? Cogernos bien fuerte y correr; correr como nunca lo hemos hecho. Respirando, gritando, recordando, cada diez pasos, que la vida es más dulce si estamos juntos, que el mundo tiene más sentido y funciona mejor si no nos separa más de un centímetro. Yo sé que a tu lado mi corazón latiría más fuerte, sé que contigo mordería la vida con más ganas. Contigo al lado, tendría otro motivo para sonreír cada día al despertar. Prometo no soltarte nunca, tan solo amárrate a mí, con fuerza. Piensa que si me tienes cerca jamás caerás. Yo siempre estaré contigo para hacerte ver las cosas de otro modo, para explicarte tus dudas, para buscar respuestas a las preguntas que te resulten difíciles. Cuando te miro solo tengo ganas de abrazarte, de besarte, de decirte al oído que dentro de mi corazón hay altas dosis de amor guardadas solo para ti. Quiero que me cojas bien fuerte, que no me sueltes, que no pienses en nada, solo cógeme. Prometo vaciarte de preocupaciones y llenarte de buenas vibraciones. Yo solo quiero verte feliz, con los ojos brillantes y con una sonrisa dulce y tierna. Y que en ver tu sonrisa pueda decir que no, que en realidad no soy un telón de acero, que en realidad te necesito para ser feliz. Quiero que por unos minutos seas un niño lleno de ilusión; quiero ser tu sueño, tu deseo. Si me coges bien fuerte te diré, entre mil besos, que TE QUIERO.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Nova llista! / ¡Nueva lista!

Aquí em teniu de nou! Avui he decidit escriure un post bastant light, literàriament parlant, està clar. Uns quants mesos endarrere ja vaig elaborar una llista amb els 10 homes més atractius, segons el meu criteri. Doncs avui he decidit publicar una nova llista, la qual inclou alguns canvis respecte a l’anterior. Així doncs, aquí teniu la nova llista. S’accepten opinions...
------------
¡Aquí me tenéis de nuevo! Hoy he decidido escribir un post bastante light, literariamente hablando, por supuesto. Unos cuantos meses atrás ya elaboré una lista con los 10 hombres más atractivos, según mi criterio. Pues hoy he decidido publicar una nueva lista, la cual incluye algunos cambios respecto a la anterior. Así pues, aquí tenéis la nueva lista. Se aceptan opiniones...

10. Roger Coma (34 anys): Manté la posició anterior. / Mantiene la posición anterior.

9. David Cantero (49 anys): La primera nova incorporació a la llista d’avui. He cregut totalment convenient incloure a aquest periodista i escriptor, la cara dels informatius nocturns de TVE. / La primera incorporación de la lista de hoy. He creído totalmente conveniente incluir a este periodista y escritor, la cara de los informativos nocturnos de TVE. 8. Pedro Martínez de La Rosa (39 anys): Una altra incorporació a la llista. Un dels pilars de la F1, actualment pilot de Sauber. / Otra incorporación a la lista. Uno de los pilares de la F1, actualmente piloto de Sauber. 7. Roger Federer (28 anys): Escala dues posicions respecte a la llista anterior. / Sube dos posiciones respecto a la lista anterior.
6. Mathew Fox (43 anys): Manté la posició anterior. / Mantiene la posición anterior.
5. Johnny Deep (46 anys): Manté la posició anterior. / Mantiene la posición anterior. 4. Eric Dane (38 anys): I una altra incorporació a la llista! / ¡Y otra incorporación a la lista!
3. David Boreanaz (40 anys): Manté la posició anterior. / Mantiene la posición anterior. 2. Hugh Jackman (41 anys): Manté la posició anterior. / Mantiene la posición anterior.
1. Hugh Laurie (50 anys): Manté la primera posició perquè és, sens dubte, el millor! Si és que em poso "paveta" i tot... / ¡Mantiene la primera posición porque es, sin duda, el mejor! Si es que me pongo "pavita" y todo...