Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 15 d’agost del 2010

Ja he trobat el gust als diumenges / Ya he encontrado el gusto a los domingos

Sempre he pensat que els diumenges son un pal, però ves per on, últimament els trobo agradables i tot; deuen ser coses de la edat... Fora bromes, els diumenges han deixat de ser un avorriment i sense voler s’han convertit en l’excusa perfecta per passar una bona estona amb la família o els amics. De totes formes, crec que hi fa molt el fet que els diumenges no em cal sortir del sobre a les sis del matí. Sí, la principal causa del meu canvi de visió respecte als diumenges pot ser aquesta. Qui sap, potser a partir del 20 d’aquest mes, dia que diré adéu a la meva feina d’estiu, tornaran a ser infumables; amb mi mai se sap. Però com que tampoc vull avançar esdeveniments, un diré que a més de tot el que he dit, les tardes de diumenge a la piscina, envoltada de bona gent fan del dia una autèntica meravella. I entre aigua, fartaneres de menjà i de riure i conversacions que mai avorreixen, consumim els diumenges que fins ara tan havia odiat. I dit això, me’n vaig a dinar. Ah! El dinar dels diumenges també m’agrada, que hi farem, que altres facin la “operación bikini” per mi.

--------

Siempre he pensado que los domingos son un palo, pero mira por donde, últimamente los encuentro agradables y todo; deben ser cosas de la edad… Fuera bromas, los domingos han dejado de ser un aburrimiento y sin querer se han convertido en la escusa perfecta para pasar un buen rato con la familia o los amigos. De todas formas, creo que hace mucho el hecho de que los domingos no tengo que salir del sobre a las seis de la mañana. Sí, la principal causa de mi cambio de visión respecto a los domingos puede ser esta. Quien sabe, quizás a partir del 20 de este mes, día que diré adiós a mi trabajo de verano, volverán a ser infumables; conmigo nunca se sabe. Pero como tampoco quiero adelantarme a las circunstancias, os diré que además de todo lo que he dicho, las tardes de domingo en la piscina, rodeada de buena gente hacen del día una auténtica maravilla. Y entre agua, hartones de comida y de reír y conversaciones que nunca aburren, consumimos los domingos que hasta ahora tanto había odiado. Y dicho esto, me voy a comer. ¡Ah! La comida de los domingos también me gusta, que le vamos hacer, que otras hagan la “operación bikini” por mi.

2 comentaris:

  1. que quedin ben remarcades les fartaneres de menjar ehhhh

    ResponElimina
  2. És curiós. Tinc dos mesos sense classes. El mes d'agost sempre em sembla un llarg i trist diumenge. Els diumenges m'entristeixen. Quines coses...

    ResponElimina