Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 11 d’agost de 2010

No em vull desintoxicar! / ¡No me quiero desintoxicar!

Pel sol fet de sentir una dolça opressió al meu costat esquerra encara et recordo. Pel gust de veure un somriure diferent al que dibuixo de costum, no em canso de recordar el teu nom, els teus gestos, el teu ser. I tot i que cada dia em recordi que en el fons això no és bo, la teva imatge és com una droga que encara no vull deixar. Doncs saps que en penso? Que per molt que busco encara no he trobat cap motiu per desterrar-te del meu cap, o almenys cap que sigui prou convincent com per fer-ho. És masoquisme? Pot ser, però abans d’això és amor. Un amor increïble, potser idealitzar, inhumà, com ho vulguis o vulguin dir, però és un amor que em deixa estimar altres coses, altres persones; un amor que no m’obliga a lligar-me només a tu. Precisament per això encara t’estimo, per això i perquè, sense cap mena de dubte, has estat, ets i seràs el meu primer gran amor.
Foto: L'obra d'art de ma meva amiga Blanca. MR. ONSO!
---------
Por el simple hecho de sentir una dulce opresión en mi lado izquierdo aun te recuerdo. Por el gusto de ver una sonrisa distinta a la que dibujo de costumbre, no me canso de recordar tu nombre, tus gestos, tu ser. Y aunque cada día me recuerde que en el fondo esto no es bueno, tu imagen es como una droga que todavía no quiero dejar. ¿Pues sabes que pienso? Que por mucho que busco aun no he encontrado ningún motivo para desterrarte de mi cabeza, o al menos ninguno que sea lo suficientemente convincente como para hacerlo. ¿Es masoquismo? Puede ser, pero antes de esto es amor. Un amor increíble, quizás idealizado, inhumano, como lo quieras o quieran decir, pero es un amor que me deja amar a otras cosas, a otras personas; un amor que no me obliga a ligarme solo a ti. Precisamente por eso aun te quiero, por eso y porque, sin ninguna duda, has sido, eres, y serás mi primer gran amor.
Foto: La obra de arte de mi amiga Blanca. ¡MR. ONSO!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada