Una dona com n'hi ha poques

Hi ha dones i dones. Sí, sembla que dir això sigui la cosa més estúpida del món, però no ho és. No faré un text feminista, ni molt menys, però avui vull dedicar aquest post a una dona força especial, una d'aquelles dones que s'allunyen de la resta, amb tanta personalitat que fan por i tot. Durant la nostra vida ens creuem amb determinades persones que ens aporten alguna cosa especial, i és cert, jo sóc jove, però sovint em sento afortunada per poder dir que per la meva vida han passat nombroses persones que m’han ensenyat coses molt importants a la vida. Avui he estat conversant amb una dona que m’ha donat una autèntica lliçó. Aquesta dona és forta, afectiva, eixerida, senzilla, bona mare, bona esposa i amiga... crec que em passaria una bona estona lloant la seva manera de ser. Òbviament, té defectes, com tot mortal, però el dia que la vaig conèixer més a fons, aquell dia vaig veure que seria una d’aquelles dones que m’ensenyaria molt. Avui, enmig de dos sucs de taronja i dos entrepans, m’ha impartit un màster accelerat del que és lluitar pel que de veritat vols. Avui, s’ha mostrat com mai ho havia fet, i us puc ben assegurar que em quedava embadalida escoltant-la. És genial, creieu-me, i qui no ho vegi és que no sap apreciar els tresors que dia a dia et pot anar regalant la vida. Dintre de poc començarà una nova etapa, molt ben acompanyada per cert, i només puc desitjar-li lo millor del món. S’ho mereix, tant ella com els que l’acompanyaran en aquesta nova aventura. Segueix així, amb aquest somriure que tant et caracteritza i el do que tens per trobar sempre la paraula que millor s’ajusta a cada moment. Fins sempre, tothom que val la pena es queda a la meva vida, per sempre.