Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 10 d’agost de 2011

Una dona com n'hi ha poques

Hi ha dones i dones. Sí, sembla que dir això sigui la cosa més estúpida del món, però no ho és. No faré un text feminista, ni molt menys, però avui vull dedicar aquest post a una dona força especial, una d'aquelles dones que s'allunyen de la resta, amb tanta personalitat que fan por i tot. Durant la nostra vida ens creuem amb determinades persones que ens aporten alguna cosa especial, i és cert, jo sóc jove, però sovint em sento afortunada per poder dir que per la meva vida han passat nombroses persones que m’han ensenyat coses molt importants a la vida. Avui he estat conversant amb una dona que m’ha donat una autèntica lliçó. Aquesta dona és forta, afectiva, eixerida, senzilla, bona mare, bona esposa i amiga... crec que em passaria una bona estona lloant la seva manera de ser. Òbviament, té defectes, com tot mortal, però el dia que la vaig conèixer més a fons, aquell dia vaig veure que seria una d’aquelles dones que m’ensenyaria molt. Avui, enmig de dos sucs de taronja i dos entrepans, m’ha impartit un màster accelerat del que és lluitar pel que de veritat vols. Avui, s’ha mostrat com mai ho havia fet, i us puc ben assegurar que em quedava embadalida escoltant-la. És genial, creieu-me, i qui no ho vegi és que no sap apreciar els tresors que dia a dia et pot anar regalant la vida. Dintre de poc començarà una nova etapa, molt ben acompanyada per cert, i només puc desitjar-li lo millor del món. S’ho mereix, tant ella com els que l’acompanyaran en aquesta nova aventura. Segueix així, amb aquest somriure que tant et caracteritza i el do que tens per trobar sempre la paraula que millor s’ajusta a cada moment. Fins sempre, tothom que val la pena es queda a la meva vida, per sempre.

4 comentaris:

  1. En realitat de dones així no n'hi ha poques, però passen per la vida desapercebudes, i aquesta és una bona part de la seva grandesa...

    ResponElimina
  2. Genial, Edurne! com sempre. Totes voldriem ser aquesta dona. Gràcies per l'apunt.

    ResponElimina
  3. Potser si, com diu "jo mateixa" de dones així n'hi ha més de les que ens pensem.. Qui sap si, a dintre de cadascuna, no hi ha aquesta persona. El que costa, es adonar-se'n de que hi son.

    Per cert Edurne, et faig un petit incís. He vist que has eliminat un post sobre la Amy Winehouse, no se ben bé els motius però, en cap cas, crec que algú es sentís ofés per el que hi deia. Aqui a Anglaterra, al seu país natal, si que hi trobes opinions força contraposades, inclus ara, quan fa ja quasi un mes de la seva mort, encara es discuteix si era un producte o una genialitat.


    A6

    ResponElimina
  4. Crec que totes intentem ser aquesta dona que descrius, i estic segura que tu ets una d'elles. Ets capaç de descriure tot el que sentim en cada moment... i això fa que ens sentim més humanes.
    Tot i que totes intentem ser aquesta dona, potser entre totes en tenim un trosset....

    ResponElimina