Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dijous, 1 de setembre del 2011

Hola de nou!

Bé, desprès de donar la volta al món amb bicicleta torno a donar senyals de vida. Ja sabeu que per mi agost és un mes força feixuc i avorrit, així que, desprès de meditar-ho molt, vaig decidir passar una tarda comprant material al Decathlon per iniciar la més gran aventura de la meva vida. Si us explico tot el recorregut veureu que el viatge,s egons com, ha estat una mica patètic. Com us quedeu si us dic que només passar per Butsènit ja vaig punxar una roda? Però no us preocupeu, amb quatre oracions ben dites a la capella que tenia just al costat, vaig aconseguir que la roda quedés com nova. La resta del viatge ha estat normal: calor al de dia i una mica de frescota a la nit, però tampoc massa. M’emporto bons records d’aquest viatge, i un bon nombre de tulipes que ja he regalat a la padrina per a que les planti i deixi el balcó de casa ben apanyat. Ja ho veieu, s’ha de pensar entot! També he vingut amb un carregament de Marihuana gentilesa d’un matrimoni holandès. He descobert que hi ha gent molt simpàtica pel món, i també que no tot gira al voltant del que fem els occidentals, sinó aneu a visitar a les tribus mongoles. Sentir-te al cul del món, en total tranquil·litat, mentre travesses les estepes no té preu. També em vaig quedar meravellada amb tots els tresors que amaga el Japó. He de reconèixer que el cinema ha tingut molt a veure amb la meva admiració vers aquest país Sí, sense anar més lluny, Memoirs of a Geisha és una de les meves pel·lícules preferides, i precisament aquest film recull unes imatges precioses d’aquest país insular. Però, a més de gaudir d’unes vistes meravelloses, també vaig poder degustar un bon plat de sushi, que per una persona de bon menjar com jo és d’agrair. En definitiva, he recorregut racons del món que valen la pena, però com que tampoc tinc ganes de passar-me una eternitat escrivint, avui ho deixo aquí. Demano disculpes per haver estat absent tant de temps, però, lluny de la flipada que he agafat escrivint aquest post,us diré que he estat ocupada i que per això us he tingut uns dies oblidats i oblidades. I alegria, que avui toca celebrar l’entrada al mes de setembre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada