Un retorn esperat

Aquest any, els regals d’aniversari m’estan arribant abans d’hora. Ja fa uns mesos, davant l’eufòria que va generar l’anunciat retorn de Sopa de Cabra, a casa em van donar diners per comprar-me la tant desitjada entrada per al que, en aquell moment, era l’únic concert que faria el grup gironí. Junt amb unes amigues, vam comprar les entrades poc minuts desprès que es posessin a la venta. L’emoció estava servida; el 9 de setembre teníem una cita amb Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. I bé, tant esperar el dia i ja ha passat! Només puc dir: ESPECTACULARS! Quan vam poder accedir al recinte van començar a notar-se els nervis, o les ganes de veure a un mític grup del rock català que pensàvem que mai podríem escoltar en directe. Amb un quart d’hora de retard, el concert va començar amb un espectacular joc de llums, gràcies al gran nombre de focus que hi havia i l’escenografia tant original que acompanyava als músics. Al cap d’uns segons, van començar a sortir a l’escenari els protagonistes de la nit, i va ser llavors quan Gerard Quintana ens va donar la benvinguda amb el tant esperat: Bona nit, malparits! Tot el públic es va tornar boig, tant que totes les veus del Palau es van unir en un únic crit. El concert va durar gairebé tres hores, temps suficient per no deixar-se ni una de les seves cançons més emblemàtiques. No sabria amb quina quedar-me, però, com no podia ser d’altra manera, el moment més emotiu de la nit va ser quan van tocar la cançó dedicada a en Ninyin: Seguirem somiant. En definitiva, l’esperat retorn dels Sopa no ens va deixar indiferents i, tot i estar rebentats de tant saltar, cantar i cridar, en volíem més, molt més! Va ser una nit genial, inoblidable, una nit que recordarem sempre, almenys jo. Sembla una cosa insignificant, però poder veure el retorn puntual d'un grup que va marcar una època i una generació que no era la meva, no té preu. Moltes gràcies Sopa, sou uns benparits!