Cal recordar que no som perfectes. Cal dir que cap humà mai ho serà. Hem de tenir clar que, per estar a gust amb tot el que ens envolta, primer hem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos. Aquí comença part de la nostra felicitat. Hem de trobar aquella part de nosaltres que ens fa especials, únics. De vegades, necessitem veure les nostres virtuts en una altra persona, necessitem tenir un model a qui seguir. Doncs, si ho necessitem, endavant! No té menys mèrit això que haver nascut amb una gran força interior que permet estar a gust amb un mateix. Cada persona és un món, i cada món necessita coses diferents. De res serveix donar consells si a l’hora de la veritat no som capaços d’aplicar-los a la nostra pròpia experiència. Així doncs, cal valorar-se tot acceptant les pròpies mancances, pensant que mereixem ser feliços i estimats. Potser tot aniria millor si un dia tots els humans ens llevéssim pensant que som espacials, que cadascú de nosaltres té el que potser manca en algú altre. Potser estaria bé que un matí ,en obrir els ulls, tots fóssim capaços de dir-nos a nosaltres mateixos que ens estimem, possiblement com ningú mai ens estimarà.
Qui vol la perfecció, si son les nostres mancances les que ens fan diferents? Qui dona la varietat de caràcters sino son les imperfeccions?
ResponEliminaA6