Desitjar-te

Per fi el sol es deixa veure, es lleva mandrós però immens, com és ell. La seva llum penetra a l’habitació i em diverteix veure com milers de partícules de pols ballen dins els seus raigs. Badallo, m’estiro i et noto allí. Un dels meus peus toca el teu cos. Dorms amb una expressió de pau que fa que em desfaci per tu. Sense adonar-me’n dibuixo un petit somriure. És increïble tot el que em fas sentir, tot el que es desperta dins meu quan puc sentir la teva escalfor ben a prop meu. T’estimo, i m’ho repeteixo interiorment desenes de cops. Sense pensar-ho massa decideixo fer-te un petó als llavis. No vull despertar-te, per això ho faig suau, però al cap d’uns segons puc veure com els teus ulls s’obren lleugerament. Somrius i encara em desfaig més. Mai un “Bon dia” havia sonat millor. I em fas un peto dolç i calmat, i jo en vull més, molts més. En vull de calmats, de ferotges, d’aquells que cremen, dels que em fan sentir calfreds per tot el cos. Al cap d’uns segons ja no sé el que vull, et vull a tu, només a tu, probablement com mai havia volgut a ningú. I perdo els papers, ja no sé ni com em dic, deixo que em treguis feroçment la roba interior i no vull res més que no sigui sentir-te dins meu. I tu, que no ets partidari de perdre el temps, fas tot el què jo he desitjat. Em sento bé, amb ganes de tu, amb ganes d’acabar el que fa uns minuts hem començat. Gaudeixo de cada carícia, de cada petó, de cada mossegada, de tota la passió que es va desfermant dins teu. Serà un bon dia, no en tinc cap dubte, ara ja ets dins i vull que t’hi quedis fins que no pugui més, fins que els dos caiguem sobre el llit com dos gladiadors completament desarmats.