Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimarts, 27 de setembre de 2011

No val la pena treure's la vida

Li agradava aquella via. Sempre hi havia anat. Ja de ben petit hi passava moltes hores jugant amb els seus amics. Els seus pares li deien que no hi anés, que podia ser perillós, però a ell tant li feia, era un nen i només pensava en jugar i en ignorar els consells dels adults. Amb els anys, però, aquella via es va anar convertint en pràcticament un lloc de culte. Sí, és cert, no és un escenari massa bonic, tot s’ha de dir, però per ell aquell conjunt de travesses de ferro i bigues de fusta era molt més que una simple via. Per ell, aquell lloc era especial. Li agradava passar les tardes assegut en una pedra que hi havia tot just al costat, i des d’allí veia passar els trens. Li agradava el soroll que feien, els xiulits de les rodes, el bategar del vent entre la ferralla de sota la locomotora i l’aire fruit de la velocitat. Sempre s’havia sentit sol. Tenia amics, sí, però cap d’ells era suficient per omplir el buit que tenia dins. Era aparentment feliç, però per dins alguna cosa no el deixava viure en pau. De vegades, per molt desagradable que pugui semblar, havia pensat en tirar-se a la via. Sí, fins i tot un cop ho havia intentat. Recordava aquell moment cada dia, detall a detall. Recordava que era una tarda de febrer, la boira dificultava la visibilitat, feia fred i no portava jaqueta. Alguna cosa li cremava per dins, li costava respirar, engolir la saliva que produïen les paraules que mai havia dit. De cop, tot s’havia fet fosc, només volia una cosa: deixar de respirar i dormir en pau. Va tancar els ulls i va deixar el seu cos mig mort. Les cames li feien figa, les llàgrimes li regalimaven galtes avall, moquejava i tancava els ulls amb força. Ho havia de fer, n’estava segur, i, de sobte, va sentir una veu que el va fer tornar a la realitat. Allí, a l’altre costat de via, hi havia una noia que ja havia vist altres cops. Li va demanar si us plau que no es tirés, que segur que podia solucionar els seus problemes, que la vida s’ha d’agafar amb valor, que de res serveix anar-se'n així. Va reflexionar, si més no, aquella noia podia ser que tingués raó. No estava sent valent, la gent que se l’estimava no mereixia la seva pèrdua. Va començar a plorar com un nen, va caure a terra, cridant, expulsant tot el dolor que ja feia anys que portava dins. Ella s’hi va apropar, es va posar al seu costat i va intentar abraçar-lo. Des d’aquell dia, aquella noia va ser un clar motiu per viure, un nou al·licient per arribar a l’endemà. Però ara que tornava a estar sol, ara que la mala sort i l’egoisme de la mort s’havia emportat a la fada que li havia retornat la vida, ara que se sentia desemparat entre tant de dolor, tornava a visitar aquella via. Potser tenia ganes de tirar-s’hi, potser volia tornar a reviure aquell episodi d’anys enrere. Sí, potser ho hagués fet, si no fos perquè no podia treure’s del cap les paraules de la seva estimada: “La vida s’ha de mossegar amb ganes. Queixalada a queixalada. I així, amb ganes i il·lusió, lluitar per les coses bones, que sempre acaben donant color a les nostres parts més fosques.”

2 comentaris: