Sabeu què seria realment genial? Recuperar el somriure de quan érem només criatures. És increïble la força que desprèn un somriure ple d’innocència i tendresa. Aquest mati, en el moment menys esperat, m’he topat amb una nena que conec d’haver-la tractat uns quants cops. M’ha mirat, ha somrigut i m’ha saludat energèticament amb la seva mà esquerra. M’he desfet, per què enganyar-vos? Aquella dentadura que mostrava els típics indicis de caiguda i canvi total, els clotets a les seves galtes i els ulls foscos han fet que somrigués durant uns segons. Llavors he pensat que hauríem de poder tornar a la nostra infància, ni que fos només per recordar què és viure sense mals de cap, portant sempre un somriure com a bandera, pensant que mai ens faltaran uns braços que ens envoltin quan més ho necessitem. I així, anar creixent, aprenent a veure que els somriures són la millor arma per destruir qualsevol adversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada