Hi ha qui diu que quan marxem d’aquest món podem anar a parar al Paradís. Normalment, el relacionem amb la religió, però a mi no m’ha fet falta marxar d’aquest món ni creure en cap Déu per saber com s’està en aquest meravellós lloc. Conec una manera d’arribar-hi, d’experimentar la joia que s’hi respira, de veure-ho tot ple de colors, on l’aire és pur i fresc, on hi ha una llum més gran que el sol que m’invita a pensar que estic submergida en la felicitat més absoluta. El meu Paradís no és ni molt proper ni molt llunyà, el puc trobar en qualsevol lloc, a qualsevol hora, de matí, de tarda, a mitja matinada, tant és l’hora que sigui. Hi arribo amb facilitat, però amb impaciència. El meu Paradís es troba on és ell, a qualsevol indret, a qualsevol moment, entre mil petons, on no hi ha lloc per penedir-se de res, on sentir-se més vius que mai, on tant ell com jo només volem una cosa: Seguir trobant el nostre Paradís particular, sentint-nos immortals i eterns.
Pues me semble molt b que estigos feliç noi, en canvi jo nastic massa, coste arribar a final de mes i més amb les retallades que fot el govern del teu partit, suposo que serie més fàcil si tingués uns diners de regidora d'ajuntament com tu, per cer per no fotre res, potser si que seria més fàcil passar el mes.
ResponEliminaque tindra que veure les cols amb les trunfes...
ResponEliminaanònim, et deixo la meva opinió que crec que et serà constructiva.
ResponEliminaLa crisi se't serà més difícil si nomès penses en ella a totes hores, es una situació difícil que tant tu com molta gent estem passant. Et recomano que visquis el dia a dia i no pensis en aquests mals de caps que no et deixaran arribar a un paradis en el qual siguis feliç. Valora tot allò que tens i no visquis deitjant coses que són impossibles que es cumpleixin, veuras com així et sentiràs millor.
És un consell que el pots agafar o no, d'això ja depens tu.
CARPE DIEM
Ja hi tornem a ser...dient tonteries i, a més, amagant la identitat. Segur que més d'un cop em veus pel poble...per què no em pares i em dius el mateix, m'acoampanyes al banc i t'ensenyo el que cobra un regidor de l'oposició. Veuràs que jo tampoc puc sopar cada dia caviar francès. Respecte al que també és diu per aquí..cert, no pensis tot el dia en que et costa arribar a final de més. Molta gent està com tu, inclús una regidora com jo que cobra per no fotre res, com tu dius. I una altra cosa, en comptes de posar comentaris així, sense fonaments ni res, et recomano que inverteixis el temps pensant com solucionar els problemes. Et serà més profitòs. I una mica més de respecte pels altres tampoc fa mal. De tota manera, gràcies per comentar.
ResponEliminaSi pasesiu penuries com yo no u dirieu, aqui la poca sensibilitat la demostreu vosaltres am lo que dieu. Lo que hay dit no u retiro, ets un cara dura noi.
ResponEliminaNoi? :S
ResponEliminaVolia felicitar-te altre cop per la manera com escrius Edurne, però vec que sempre hi ha algú que en comptes de valorar la feina que fas en aquest blog parla d'altres temes que no venen al cas ni fan referència amb aquest text.
ResponEliminaLes coses ben fetes a vegades no es valoren com tocaria fer-ho. Però pensa que hi ha molta gent que et valora positivament en tot el que fas. I jo soc una d'aquestes. Un petó ben gran
Bones tardes,
ResponEliminaReferent al comentari d'aquest anònim sense paraules.... Tu si que ets un cara dura!! Crec que estes paraules no se les mereix la Edurne per k ella es una de les pokes persones que s'involucra en totes aquelles coses que fan a Alcarràs. Hi ha persones que cobren més en aquest ajuntament i fan mol menys que el fa ella... AIXO TEU ASSEGURO JO!! A... i siusplau dona la cara per k d'amagar-se sol u fan les criatures petites!!