Les festes de Nadal són per passar en bona companyia i sempre acostumen a venir carregades de solidaritat i bons desitjos per als que estimem, és per això que moltes llegendes i tradicions d’aquests dies tenen relació amb ajudar als que ho necessiten. A casa nostra, Catalunya, milers de persones aquesta nit faran cagar el tió, o el tronc, com diem a les terres de Ponent. Doncs bé, sabeu quina és la llegenda que està darrera d’aquesta bonica tradició? Jo us l’explicaré...
Hi havia una vegada una família tan pobra que gairebé no tenia per menjar. És per això que es podien permetre poques menjades al dia, i la canalla sempre eren els primers en menjar, per tant, els pares molts cops havien de passar amb un trist tros de pà. Però la nit del 24 de desembre, quan els menuts ja havien sopat i els pares intentaven repartir-se el poc menjar que quedava, algú va trucar a la porta. Estranyats que algú pogués visitar-los tan tard, van obrir la porta amb precaució i van veure que qui havia trucat era un avi que feia cara de son i de gana. El van convidar a entrar a la seva modesta casa, li van oferir menjar, el poc que tenien, i també un lloc on dormir. Al matí següent, quan la família es va llevar, van comprovar que no hi havia ni rastre de l’ancià. Van buscar-lo per tot arreu, i quan van decidir entrar a l’estable, van veure que damunt del tronc d’arbre que utilitzaven per fer llenya hi havia una nota escrita a mà, firmada pel seu convidat de la nit anterior. Segons la nota, si pegaven tres cops ben fort al tronc demanant un desig, aquest els cagaria tot el que desitgessin. I així ho van fer, demanant menjar i diners per poder portar una vida una mica més digna. El tronc els hi va concedir tot el que ells van demanar. I és que el misteriós ancià que havien acollit la nit passada, estava tant agraït per la seva generositat, que havia decidit otorgar aquell poder al tronc que mai més deixaria que tornessin a passar gana.
Doncs bé, espero que us hagi agradat. De ben segur hi ha una altra versió, però a casa meva només coneixem aquesta. Dit això, espero que aquesta nit el tronc us cagui tot el què li heu demanat.
BONES FESTES!
Hi havia una vegada una família tan pobra que gairebé no tenia per menjar. És per això que es podien permetre poques menjades al dia, i la canalla sempre eren els primers en menjar, per tant, els pares molts cops havien de passar amb un trist tros de pà. Però la nit del 24 de desembre, quan els menuts ja havien sopat i els pares intentaven repartir-se el poc menjar que quedava, algú va trucar a la porta. Estranyats que algú pogués visitar-los tan tard, van obrir la porta amb precaució i van veure que qui havia trucat era un avi que feia cara de son i de gana. El van convidar a entrar a la seva modesta casa, li van oferir menjar, el poc que tenien, i també un lloc on dormir. Al matí següent, quan la família es va llevar, van comprovar que no hi havia ni rastre de l’ancià. Van buscar-lo per tot arreu, i quan van decidir entrar a l’estable, van veure que damunt del tronc d’arbre que utilitzaven per fer llenya hi havia una nota escrita a mà, firmada pel seu convidat de la nit anterior. Segons la nota, si pegaven tres cops ben fort al tronc demanant un desig, aquest els cagaria tot el que desitgessin. I així ho van fer, demanant menjar i diners per poder portar una vida una mica més digna. El tronc els hi va concedir tot el que ells van demanar. I és que el misteriós ancià que havien acollit la nit passada, estava tant agraït per la seva generositat, que havia decidit otorgar aquell poder al tronc que mai més deixaria que tornessin a passar gana.
Doncs bé, espero que us hagi agradat. De ben segur hi ha una altra versió, però a casa meva només coneixem aquesta. Dit això, espero que aquesta nit el tronc us cagui tot el què li heu demanat.
BONES FESTES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada