El dret a decidir no ha mort pas

Ja han passat les esperades eleccions del 25-N. Les enquestes no han estat massa encertades i la realitat ha deixat amb la boca oberta a més d’un. D’interpretacions n’hi ha diverses, sobretot pel que fa als mitjans de comunicació, però en aquest cas intentaré donar la meva opinió sobre tot plegat. Com a regidora de CiU al meu poble, Alcarràs, sóc conscient que eren unes eleccions valentes que pretenien acostar-nos una mica més al nostre dret a decidir. D’entrada, tot i que els resultats no han estat massa satisfactoris per CiU, com ja s’han encarregat d’escampar amb la boca ben grossa part dels òrgans de la caverna política espanyola,  hem de tenir en compte que la participació ha estat força elevada, fet que demostra que els catalans han utilitzat un dels drets primordials que ha de tenir un poble: el dret a decidir el seu futur. Dins de Catalunya hi ha diverses realitats i totes elles diumenge es van trobar en uns comicis que des del primer minut estaven carregats d’expectatives. Jo, personalment, sóc partidària de la Independència i confio amb l’autodeterminació de Catalunya. Crec que com a Nació tenim el dret de gestionar-nos nosaltres mateixos. Tenim tot el dret d’explicar la nostra història i de no fer cas a la política de la por que, evidentment, fa venir ganes de regalar un bon manual d’Història a tots aquells que la utilitzen per coaccionar a la població que no té massa clar a qui votar. Tot i ser conscient que no tots pensem igual, crec que els catalans que vulguem la Independència no ens em de donar per vençuts. Som conscients que som i volem continuar sent. Som conscients que la llibertat és el camí.