Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 12 de novembre de 2012

Quan els àngels perden les ales


En algun racó del món ha nascut una criatura que canviarà la vida als qui l’envolten. En algun racó de la teva ment potser tens una espineta clavada, un impuls frenat, un somni que et negues a tirar endavant. En algun racó de l’oceà, un vell vaixell veu com els seus tresors es perden en l’oblit. Potser més a prop del que et penses hi ha algú que no sap com dir-te que t’estima. En algun indret d’una gran ciutat, la mort trista i solitària d’un invident és perd en la ignorància. Potser uns quilòmetres més a l’Oest, la mort d’un tirà reconegut és plorada per milers de persones. Qui sap si més amunt dels núvols, on ja es poden sentir els cants dels àngels, la mà d’algú que t’estima t’ofereix la seva escalfor. Potser, molt a prop, les flames d’un foc virulent s’alimenten dels somnis que un dia es fabriquen per més tard ser consumits. Això és la vida: Un viatge que no permet la poca puntualitat, una via on els trens passen una vegada i a gran velocitat, potser massa per poder decidir-nos si pujar o no. De vegades, també és aquesta mateixa velocitat la que no ens permet baixar d’un tren que potser no ens porta a un destí establert. Sigui com sigui és el viatge que ens ha tocat viure. Hi ha viatges que acaben amb dolor. D’altres que comencen en una nova via, en un nou vagó, on el dolor es converteix en esperança.  

16 comentaris:

  1. Genial,molta sort!!!!!!
    -Jo-

    ResponElimina
  2. Perque t'agrada tan provocar, tu no ets cap criatura nascuda per canviar la vida de ningú. La persona a la qual vols canviar la vida ja ha pres una decisió i no te cap espineta clavada ni cap impuls frenat, ja s'ha desfogat amb tu, i el seu somni ara és tirar endavant la seva familia. Molt aprop seu hi ha molta gent bona, honesta i leal que l'estima i no cal anar al final de l’oceà, els seu tresors tot just els acaba de retrobar no els ha perdut. Els somnis que un dia vas fabricar estan basant en mentides i traicions de les quals tu també n'ets la protagonista. Això és la vida: Un viatge que et permet decicir allò que vols, una via que cadascú pot triar, i el camí ja està triat, no tenim perque baixar si no volem del tren en el quan ens trobem. El viatge que ha triat és el viatge que li agrada fer, ara pren un nou caire ple d'esperança i il.lusió i no vol començar un nou viatge, vol seguir el seu viatge fins al final.
    Edurne quina part del "NO" no has entès, para ja si us plau d'insistir i de provocar.
    Coneixès la paraula "Assetjament" és el que tu fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es No. Així porten reivindicant les dones anys i anys, que quan diuen No es No. Les feministes porten reivindicant el No no i no. Doncs senyores quan els hi diuen No, es no. Per si no t'ha quedat clar, No es No. Podem explicar-t'ho amb varios idiomes, si cal, podem fer-te un dibuixet per ajudarte a entendre el concepte No. També podem recuperar algún episodi de SuperCoco explicant la diferència entre No i Sí, Sí i No. Podem fer una teràpia de grup, amb abraçades incluides per ajudar-te a entendre que No es No. Per la meva part, ja he col.laborat amb la causa. Per primera vegada a la vida, em sento un home realitzat, he ensenyat a entendre el No a una dona.

      Elimina
  3. Si has perdut el tren, canvia de via. Igual allí trobaràs un tren a la teva mida en el que hi ha gent de la teua edat per anar a jugar a coses de grans.

    ResponElimina
  4. No crec en el destí ni hi creuré mai. Tot té una explicació sempre. Tu ets un dels tresors dels que parles... Si hi ha algú que ha deixat que marxis al fons de l'oceà, allà ell/a. Jo no penso fer-ho.

    Vals moltíssim més que totes les persones que t'hagin intentat o t'intenten fer mal.

    El teu esperit brilla infinitament més que la grisor d'aquestes vides amb les regnes perdudes.

    T'estimo.


    PD: Soc la Noj... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. l.esperit o anima ... es queda quan algu el te bo, o sino, ja es pot quedar al fons del ocea..
      que brilla??? o simplement es pot quedar de color gris..
      les persones que valen , son aquelles que tenen bon cor i que no els hi agrada que els hi trenquin o simplement la vida i la familia!
      una poeta i filosofica de la vida real!

      Elimina
  5. Ufffffffffffffffff,Que perds el tren,doncs canvia d`estació,agaga un altre billet,
    Oh potser millor que te compris un de juguet los tens de piles.

    ResponElimina
  6. Vals moltíssim més que totes les persones que t'hagin intentat o t'intenten fer mal. Què bònic... vaig a eixugarme les llàgrimes... Diem el mateix de les persones que tú has fet mal?? També vals mes que tots els damnificats pels teus actes?? També brilla el teu esperit en aquests casos??

    ResponElimina
  7. M'agradaria apuntar quatre coses que els atacants no tenen en compte:
    1. Una familia s'alimenta d'amor, per tant no pots dir que es destrueix una familia si aquesta no està lligada pels fils de l'amor. Estimar és molt més que fer el paripè tota la vida, estimats meus.
    2. Qui vol alguna cosa, la guarda i la cuida amb AMOR i RESPECTE, cosa que brilla per la seva absència en tots els que parleu tant. Si no tractes a algú amb tot allò que es mereix, no pretenguis que algún dia no obri els ulls i se'n vagi, PEL SEU PROPI PEU.
    3. Si algú té un compromís, el culpable de trencar-lo és només i UNICAMENT qui forma part d'ell i el trenca, les terceres persones són LLIURES d'actuar com vulguin.
    4. Si has perdut el control de la teva vida, no perdis el temps en culpar a una altra persona i preocupa't del que realment importa.
    5. La maldat està en la MENTIDA. I realment, tot el que estic llegint és la mentida més gran que he pogut llegir mai.
    6. Parleu d'assetjament, quan us passeu les hores escribint moltíssims comentaris atacant-la. Qui assetja a qui?

    Us ho resumiré per si no ho heu entés: teniu una actitud bastant inmadura, així, parlant clar i en general.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uh... quins atacs més virulents, estic espantada....
      Discrepo en un punt, si se'm permet, es clar, les terceres persones no son lliures de fer mal a persones innocentes. Aquí es on la veritat és mes verdadera que mai. I aquí la senyoreta lliure de fer el que vulgui, per ser la tercera cuarta quinta sexta septima, s'ha unflat a extralimitarse, i fer mal gratuitament.

      Elimina
  8. Actituts immadures.... d'això en sap molt la senyoreta escriptora d'aquest blog, podría fer un post sobre aquest tipus d'actituds.
    Atacants.... quan se li ha atacat ?? Dir la veritat es atacar??
    Maldat, mentida... també pot fer un post la senyoreta escriptora d'aquest blog, i del recargolament i del egoisme.
    Hores?? Jo hi passo un minut, despres de escollonar-me de riure.
    Sempre li queda el recurs a la senyoreta escriptora d'aquest blog enviar washaps a les seves amistads per a que surtin a defensarla, estic segura que amb això també hi te pràctica.
    Finalitzo aquí el meu comentari, he exhaurit el meu minut.

    ResponElimina
  9. Vaig a puntualitzar les puntulitzacions de la puntualitzadora.

    1. Qui fa el paripè, la persona que decideix quedar-se a casa es perque estima i és estimat per els seus.
    2. No és pas el cas que vulgui marxar per el seu propi peu, aixó és de la teva collita.
    3. En aquest punt estic d'acord amb tu, el culpable és aquell qui té un compromis, peró la tercera persona sabia perfectament el que hi havia.
    4. No es tracta únicament de culpar a una altra persona, peró tampoc permetre que aquesta es mofi en la nostra pròpia cara.
    5. Jo no veig la mentida de la qual parles, si veig la mentida que s'ha volgut creure perque ja li anava be la tercera persona com tu l'anomenes.
    6. I si que puc parlar d'assetjament, volem airejar el que ha succeit amb escrit, enviant missatges i seguin a persones, això no es assetjar??

    Tenim l'actitud que s'ha de tenir d'avant de gent que preten riure's del demés i sortir triunfador,la maduresa s'adquereix quan a les experiències viscudes li trobes la part positiva i quan acceptes la responsabilitat que toca en cadascuna de les teves vivències, sense buscar pretextes ni culpables.
    Així parlant claríssimament.....

    ResponElimina
  10. No crec que ningú estigui culpabilitzant ni responzabilitant a la noia de ànima blanca, càndida i pura que va deixan un regerall d'estrelles per allí on pasa e ilumina els nostres cors i les nostres vides. No, no. Simplement la careta ha caigut i allò de que la inocència la acompanya per allí on va, ja no es compra a cap preu. Quan un es conscient en tot moment on s'esta posant i sobretot invaeix l'espai sagrat d'una familia, ja no te cap tipus de dret a demanar respecte. Ni un ni mig. No demanis el que tu no has tingut. La mentida la acompaya per allà on va i la poca vergonya, ademés de la insconsciencia de sentir-se lliure per fer el que li surti de la punta de la pluma.
    La impunitat no existeix. Qui la fa la paga de una manera o un altra. La vida sempre et torna el que fas, efecte bumerang. Ningú s'en escapa, es llei de vida.

    ResponElimina
  11. Con perdón, el Salvador del Mundó y de las almas nació el 25 de Diciembre de hace 2012 años según la fe cristiana. Evidentemente usted no ha nacido para salvar a nadie. LLeva 2012 años de retraso para ello, si así lo cree, hay sitios donde pueden ayudarle.

    ResponElimina
  12. Crec que no es lloc per posar aquests comentaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tota la vida, el que diu el que vol, moltes vegades escolta el que no vol. Aquest es un medi per comunicar-se com cualsevol altre. Acció-reacció, simplement.

      Elimina