Sobren els motius per escriure

Ja feia dies que no passava per aquí, potser massa. De fet, en dies com els d’avui em pregunto per què no hi passo com abans. I per molt que hi penso, se m’acudeixen pocs motius raonables i que tinguin sentit. Fins i tot havia decidit canviar de Bloc, però pensant-ho millor... per què ho hauria de fer? Renuncio a la idea, de la mateixa manera que renuncio a deixar d’abocar en aquesta pàgina el què penso. Hi haurà qui troba una estupidesa fer de l’escriptura alguna cosa més que una simple afició. Hi haurà que se’n riurà perquè això sigui així. Riure’s d’això és actuar com actuen aquells que, en plena infantesa o adolescència, es burlen de les passions dels altres, només perquè són diferents o perquè les troben inútils. Doncs veureu, a mi m’agrada escriure, i m’agrada perquè crec que és una de les activitats més gratificants que existeixen. Quan escrius, i encara més si ho fas a la xarxa, mai saps qui et pot estar llegint. I arriba el dia que reps comentaris i algun e-mail, on algú et diu que el què escrius li agrada i el fa sentir identificat. I en aquell moment penses que continuaràs escrivint, ni que tan sols sigui per intentar fer sentir millor als que et segueixen. Però, conscient que no a tothom li agrada, no obligo a ningú. Jo segueixo aquí, dins la mateixa direcció, qui vulgui ja sap on trobar-me.