Ahir, 15 de gener

Avui, un dels meus contactes de Facebook ha actualitzat el seu Estat amb la següent dita: A todo cerdo le llega su San Martín. I bé, tot i que potser no ho posava exactament per això, a mi m’ha vingut a la ment Manuel Fraga. Sóc conscient que la hipocresia humana fa que tot fill de puta en vida, un cop mort, es converteixi en una bellíssima persona, però m’és igual. Franco no era un sant, i els que el seguien, entre d’altres Manuel Fraga, tampoc. Una figura cabdal en la Transició de la dictadura franquista a la democràcia, un dels pares de la Constitució espanyola, però no deixava de ser un alt mandatari del franquisme, i no hi ha volta de fulla. Hi ha molta gent que diu que és important perdonar i oblidar, jo no penso el mateix, i pel que es veu gran part de la societat tampoc. Trobo denigrant que se’ns ocultin qüestions del nostre passat, d’un període controlat per un energumen, catalogat  com a Generalísimo, dictador i assassí, que va fer plorar als seus súbdits quan, per fi, va morir al llit. El tema en torn al franquisme no és senzill d’explicar, hi ha molts elements que cal conèixer per jutjar amb plenes facultats aquest període. Jo no sóc especialista, ni molt menys, però no per això he de callar el què penso. Ara que Fraga és mort se’l mostra com un partidari de la democràcia, ensenyant la seva cara “bona”, quan tothom hauria de tenir present que en els seus anys va ser prou valent per gestionar centenars de calumnies contra els qui no seguien a tota la colla de feixistes que habitaven la Península. Que no m’expliquin ara histories, i que no em venguin la noticia com una raó més per plorar. Tinc una botella de bon vi al frigorífic. Ha arribat el moment d’encetar-la.