Inspiració, t'estic esperant!

Fa una estona he pensat: Au, ves a actualitzar el bloc, a veure si et surt alguna cosa de profit! I ves per on, avui no em surt cap post d’aquells plens de sentiment, d’amor, de mil colors i emocions fantàstiques. Avui... bé... avui ha estat un d’aquells dies en els que abans d’anar al llit penses: És un miracle que no hagi matat a ningú. De vegades sóc borde, molt, massa i tot, però els dies que em desperto amb el cap girat per algun motiu, no hi ha res a fer. I és com si a cada persona que et vingués dient-te que no cal posar-se així, que et tranquil·litzis, i coses per l’estil, te la imaginessis sense dents, o amb els morros inflats, de la plantofada que li regalaries si prou et toqués els co(piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii)llons, o els ovaris, en el meu cas. El fet és que la part que raona del cervell, que gràcies a... no, a Déu no. Que, gràcies a les meravelles del funcionament de la maquinària humana, en dies com els d’avui encara funciona, no acabes atacant de mala manera a qui en el fons només et vol ajudar. I bé, ara espero que es faci l’hora de sopar, i com que ja he acabat el Power Point que he de presentar demà a classe, doncs m’he posat a redactar aquest text que, si molt m’apureu, potser no hauria de veure la llum. En fi, m’acomiado, fins que tingui coses amb fonament per publicar, que ja toca!