Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimarts, 10 de gener del 2012

Caminant entre la boira


Convivim amb la boira, ens hem acostumat a ella, la veiem com una cosa nostra, però quan apareix amb totes les seves facultats l’odiem. Doncs bé, sempre dic que a mi els dies de boira no em desagraden, tot i que mai dic que no a un dia d’hivern assolellat. El cas és que el dia que acabem de deixar endarrere ha estat protagonitzat per la boira, densa i plana, però que a mi m’ha donat una terrible sensació de protecció. Sí, ara fa una estona, quan tornava cap a casa amb el cotxe, circulava sola per la carretera, tot just veia les llums que indicaven alguna infraestructura en la llunyania, o les senyals de trànsit, quan ja les tenia pràcticament a sobre. La boira no deixava veure molt enllà, però em sentia segura, com si res pogués entorpir el meu camí, com si res pogués traspassar aquella espessa cortina. I un cop fora del cotxe, lluny del poble, amb les claus de casa a la mà, m’han vingut ganes de posar-me a caminar sota la llum de la lluna, que ahir a la nit governava el cel completament plena. Tot i el fred, em sentia a gust caminant, observant l’efecte que es produïa quan deixava escapar aire calent per la boca i aquest xocava amb la fredor de la nit. He estat una estona caminant, escoltant les meves passes, les pedres cruixin sota les meves bambes de trekking, mentre pensava en les meves coses. Hagués estat hores caminant, meditant, però toca anar al llit, que d’aquí unes hores donarem la mà a un nou dia. 

2 comentaris:

  1. PLAS, PLAS, PLAS, PLAS!!! (aplaudiments)

    Ho has descrit tant bé i tant bonic, que em veia jo per davant de casa teva, conduint jo per la teva boira, portant jo les teves bambes de trekking...

    "m'ha gustau!"

    ResponElimina
  2. Veig que avui ha tornat l'inspiració que buscàves en l'últim post. Fantàstic. De fet, hi volia deixar un comentari, dient que està bé que et permètis escriure sense inspiració, sense una motivació especial o sense res concret a dir. L'important és deiaxar-se anar i ser un mateix a cada moment, i mostrar el que sentim…
    És clar que això t'ho dic avui… però no em vaig atrevir a dir-t´ho quan tocava. Suposo que perquè encara tinc un cert apreci a la meva dentadura i sóc conscient que amb els morros inflats perdo bastant. ; D
    En tot cas, me n'alegro que avui hagis tornat a trobar un motiu per gaudir d'un bon moment. : )

    ResponElimina