A
l’hora de parlar de nacionalismes, hem de diferenciar entre el nacionalisme polític
i la voluntat de crear una identitat determinada. El caràcter polític del
nacionalisme va agafar el vol desprès de la Revolució francesa i la guerra de
la Independència dels EEUU, ja que en aquell context els individus van veure que
tenien ple dret a decidir el futur de la seva nació. Però, on resideix el poder
del nacionalisme? Podríem dir que el factor que el fa tant atractiu és el sentiment
d’identitat que construeix. Té l’habilitat d’utilitzar el passat i la tradició
per unir-se als individus d’una nació, exaltant el sentiment de pertinença a
una pàtria determinada, evocant els símbols i els ritus comuns.
Ara
bé, existeix un altre tipus de nacionalisme que a la llarga es converteix en
autoritari, buscant només l’expansió econòmica i territorial, ignorant
completament els desitjos de la resta de nacionalitats més petites que demanen
el dret a decidir. El franquisme a Espanya n’és un exemple. En, canvi, el
nacionalisme de minories, com el català, reivindica l’existència d’una nació
que el fa diferent a la resta. Reivindica l’autonomia per poder decidir part de
les mesures que s’hi imposen.
A
banda de tot això, hem de ser conscients que el nacionalisme pot evolucionar i,
possiblement, el nacionalisme d’aquí uns anys ja no serà igual que el que es va
viure en
el
passat o inclús el que estem vivint en l’actualitat. En els Estats democràtics,
sembla
que
la lluita armada hagi d’acabar ben aviat, ja que disminueix la necessitat de
recórrer
a
la violència per aconseguir certs drets o llibertats. En un futur, pot ser que
el diàleg
estigui
per sobre de les armes i les nacions puguin ser escoltades, sense la necessitat
de recórrer al terrorisme. No cal anar massa lluny per veure que aquests passos
es poden anar fent. No obstant això, és evident que si un Estat es planteja la
possibilitat de dotar a les nacions que depenen d’ell més llibertats, amb el
temps, poden disminuir els conflictes armats, fent que l’Estat no hagi d’invertir
tants diners en un cos de seguretat o en un exèrcit encarregat d’aturar els
actes terroristes.
Un
altre tema que cal esmentar és el de la religió, tot i que per molts no tingui
res a veure. Pot ser que en un futur pròxim la religió es converteixi en el
millor mecanisme
per
trobar resposta a moltes qüestions complicades de respondre.
Vivim
en un període en el qual els polítics busquen l’aliança entre ells. Els països
de la Unió Europea conviuen amb la voluntat de solucionar els seus problemes
amb l’ajuda dels seus països veïns. Existeix la necessitat d’organitzar
reunions i convencions internacionals per tractar problemes que afecten a tots
els països per iguals.
Els
mitjans de comunicació també tenen una forta repercussió, ja que son els encarregats
de transportar la informació, globalitzant-la totalment.
Al
Tercer Món, pot ser que els conflictes s’intensifiquin. D’una banda, a causa de
les divergències entre els diferents pobles fruit del colonialisme, per altra
banda, a causa de les diferències socials i econòmiques que separen la minoria
benestant de la resta de la població pobra.
Sigui
com sigui, cada època de la història reclama un tipus de nacionalisme, el que
sí
hem
de tenir clar és que quasi bé totes les nacions vetllen per la seva cultura i
la seva
identitat,
fet que reforça el nacionalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada