Desitjant tornar a estar entre els teus braços

Avui han tornat els fantasmes. Aquest matí, he despertat entre calfreds i un terrible sentiment de buidor. M’he trobat terriblement sola, tan que he desitjat tornar a tancar els ulls i no obrir-los fins que tu fossis al meu costat. Però tocava començar un nou dia, regalant somriures i bones paraules als que dia a dia estan amb mi i estimo. Ha estat un dia dur, un d’aquells dies per oblidar. Feia temps que no em sentia així, però avui els senyors de la foscor han creuat boscos i llacs per envoltar-me de nou amb una nebulosa torbadora. Desitjava amb totes les meves forces estar entre els teus braços, on em sento protegida i indestructible, on tota la meva força surt per cada porus de la meva pell. Però avui no hi erets, no podies ser-hi, almenys com jo, i tu, hauríem volgut. Tot i així, has aconseguit robar-me un somriure, com sempre acostumes a fer. I és que un “t’estimo” teu, ni que sigui en la distància, és un puntet de llum entra la foscor.