La importància dels petits detalls

Avui, asseguda al perxe de casa, mentre el sol ja s’anava acomiadant de tots nosaltres, he decidit fixar la vista a l’horitzó i contemplar les muntanyes que es dibuixaven al fons del paisatge. I us semblarà insignificant, absurd i tot, però m’he fixat en uns molins eòlics que es veuen al fons, com petits gegants de color blanc, amb una llum a l’extrem que de tan en tan es deixava veure. El cas és que mai els havia vist i sense voler he fet una estranya comparació. Molts cops anem pel món sense observar què ens posa la vida davant. Sembla que anem amb els ulls oberts, que ho controlem tot, però en realitat ens saltem un bon grapat de detalls que a l’hora de la veritat són necessaris. Fa molts dies que fixava la vista en aquell mateix punt, i mai havia vist aquests molins. Ara em podeu dir: Carai, noia! Potser els van posar ahir! I sí, potser sí, però potser fa dies que hi són, mesos, o inclús anys. De fet, pensar que només hi són d'es d'ahir seria la resposta més senzilla, i jo no vull respostes senzilles. No les vull perquè les trobo estúpides; prefereixo pensar que dia a dia aprenc a veure les petites coses de la vida, petites coses que molts cops ens ajuden a fer-nos grans.