Tots volem tenir la raó. Disparem bales, míssils, fletxes, qualsevol cosa
que pugui ser capaç de tombar l’adversari. Esmolem ganivets, o de vegades la
nostra pròpia llengua, que sovint fa més mal que qualsevol punyalada amb arma
blanca. Esbossem somriures que amaguen traïció i falsedat, i ens amaguem en la rancúnia
que causa no saber dialogar com humans. Tot el que tenim ho tirem a la brossa, ho lliguem ben lligat i deixem que es podreixi. I som imbècils, perquè de
vegades ho volem recuperar i després ja és massa tard. Tot fa pudor i està més
que podrit. Els cucs han tingut un bon banquet, i a nosaltres ens queda el
remordiment i l’estupidesa, que molts cops penso que preval per sobre de la intel·ligència
humana.
Un bloc molt interessant i reflexiu. Seguiré amatent. Salutacions!
ResponEliminaSí, tots tenim raó i cul. I dic, quan contemplo què hi ha, que el nostre cos serà menjat de verms ivaçosos.
ResponElimina