Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 23 d’agost del 2010

Quatre blanques parets / Cuatro blancas paredes

I de sobte, massa records. En creuar el llindar de la porta i situar-me al mig de l‘habitació, un calfred va recórrer el meu cos. De sobte, em van venir a la memòria desenes d’imatges que em recordaven temps de glòria; temps que recordo amb molt d’amor i que, possiblement, mai es repetiran. Entre aquelles 4 blanques parets, ens reuníem algunes tardes, disposats a riure, a deixar volar la imaginació, a crear alguna cosa que ens demostrés, com quasi sempre, que la música era part de la nostra vida. I uns quants pegots de cinta adhesiva enganxats a la paret, em van recordar que allí també vam felicitar a una gran amiga nostra per fer-se una mica més vella. Nous objectes em van recordar que aquell espai acull a nous bohemis que també gaudeixen de la música i les confessions que només son presents en mig de bons amics. Sigui com sigui, i oblidant que el temps passa i aquells dies cada cop son més lluny, jo ja puc dir que aquella habitació va formar part de la meva vida.
------------

Y de golpe, demasiados recuerdos. Nada más cruzar la puerta y situarme en el centro de la habitación, un escalofrío recorrió todo mi cuerpo. De golpe, me vinieron a la memoria decenas de imágenes que me recordaban tiempos de gloria; tiempos que recuerdo con mucho amor y que, posiblemente, jamás se repetirán. Entre esas 4 blancas paredes, nos reuníamos algunas tardes, dispuestos a reír, a dejar volar la imaginación, a crear alguna cosa que nos demostrase, como casi siempre, que la música era parte de nuestra vida. Y unos cuantos trozos de cinta adhesiva enganchados en la pared, me recordaron que allí también felicitamos a una gran amiga nuestra por hacerse un poco más vieja. Nuevos objetos me recordaron que ese espacio acoge a nuevos bohemios que también disfrutan de la música y a confesiones que solo son presentes entre buenos amigos. Sea como sea, y dejando de lado que el tiempo pasa y esos días ya quedan muy lejos, yo ya puedo decir que esa habitación formó parte de mi vida.

1 comentari:

  1. Oi Edurne!! Llegint aquest escrit m'he emocionat!! Em vas dir que escriuries sobre aquestas sensació, molt bonic!!!

    ResponElimina