No sigueu tan covards

Estimats anònims impertinents i, pràcticament, analfabets. Envejo la vostra capacitat intel·lectual i la vostra valentia a l’hora de deixar comentaris, sense firmar, és clar. Tot i així, feu que això d’escriure es converteixi en una passió cada cop més divertida. L’últim comentari, m’ha deixar sense sang a les butxaques. No et prenguis tot el què diré com una cosa personal, que no va només per tu, sinó per tots els/les que deixeu aportacions sense massa sentit. Anònim, dius que vols experimentar orgasmes amb mi, ja que tan en sé? Mira, en cap cas he dit que en sàpiga, ara, si és el què penses, ja és problema teu. A més a més, no és per passar-me de llesta ni res per l’estil, però només experimento orgasmes amb un home, el qual, a més de fer-me deixar la ment en blanc, té neurones en funcionament. Per cert, follar més o menys no fa que la meva mala llet disminueixi, per tant subestimo el teu consell. Què hi farem! Hi ha gent que neix amb la capacitat d’inflamar-se amb facilitat i, per sort o per desgràcia, jo estic dins aquesta classe de gent. No tinc cap problema en dir-te per aquí que, si tan buits de sentit trobes els meus textos, senzillament, no els llegeixis. Tu deixaràs de llegir tonteries i jo deixaré de rebre comentaris estúpids. També et dono la possibilitat de dir-m’ho a la cara, conscient que quan us separeu d’un ordenador i heu de mostrar la vostra identitat, us convertiu en autèntics covards. Pensareu que em sobra la xuleria i que us creieu capaços de dir de tot, doncs feu el què us apeteixi, que de gent poca vergonya en conec molta. I penseu el què vulgueu, de mi i dels meus escrits, que dubto que us hagi de donar les gràcies algun cop a la vida. Si em teniu ràbia o decidiu jutjar-me sense conèixer-me, utilitzeu el cervell, que de gent com ovelles ja n’hi ha suficient. Deixeu d’entrar al meu bloc si tan us ofèn, però, parlant clar, deixeu de fer la pena. La veritat és que gaudeixo escrivint textos com aquest, sense cap caire literari. Puc acceptar comentaris que no comparteixin les meves opinions, però comentaris com els que deixeu fan que em vinguin ganes de plorar. Per l’amor de Déu, madureu i, sobretot, apreneu a escriure. Que l’ortografia no segueix la pronunciació del nostre poble! Abamba!