Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dijous, 1 de juliol de 2010

Cesk Freixas: Cançons per una Catalunya lliure / Cesk Freixas: Canciones por una Catalunya libre

Avui m’apeteix escriure un post sobre Cesk Freixas i, és per això, que crec que també ha d’anar dedicat a la meva amiga Blanca, ja que si a dia d’avui escolto la seva música és gràcies a ella. Tot va començar una nit quan, tota excitada, em va explicar que havia trobat un cantant “molt guai” en un MySpace. Amb el temps, es va anar convertint en una fan, que dic en una fan, en una super fan d’aquest cantant que a hores d’ara crec que és un dels millors cantautors catalans del segle XXI. Segons el meu punt de vista, la seva joventut no és un impediment per poder crear cançons plenes de sentiment, de ràbia, de protesta, de revolta, d’esperit català i d’amor, en resum, es capaç de crear cançons que en escoltar-les noto com la meva sang roja bull, donant pas a un estat d’eufòria que acaba desembocant en unes ganes terribles de revoltar-me contra els que ens ofeguen. Dins del seu repertori hi ha cançons que m’agraden més que altres, però totes tenen alguna cosa que les fa especials, ja siguin les seves lletres, la melodia, la veu jove i dolça o el missatge que hi ha enterrat darrera de cada frase perfectament muntada. Però, de fet, el que primer em va cridar l’atenció de Cesk Freixas va ser el seu esperit revolucionari, el seu esperit que demostra que és dels que de veritat lluita per aconseguir una Catalunya independent, no com els que parlen molt però a l’hora de la veritat s’abaixen els pantalons davant la Santa Inquisició de la política espanyola. Així doncs, llarga vida a Cesk Freixas i a les seves lletres plenes de llibertat i d’amor per la nostra terra; que canti, que de moment les cançons encara son una bona arma de revolta. I evidentment, Blanca, no deixis de posar-me al dia sobre tot el que encara no sé sobre aquest gran artista!

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no,
que no, que mai vendrem la llibertat.
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no,
que no, que el nostre dia arribarà.

--------------

Hoy me apetece escribir un post sobre Cesk Freixas y, es por eso, que creo que también hay que dedicarlo a mi amiga Blanca, ya que si a dia de hoy escucho su música es gracias a ella. Todo empezó una noche cuando, toda excitada, me explicó que havia encontrado un cantante “muy guai” en un MySpace. Con el tiempo, se convirtió en una fan, que digo en una fan, en una super fan de este cantante que actualmente creo que es uno de los mejores cantautores catalanes del siglo XXI. Según mi punto de vista, su juventud no es un obstáculo para poder crear canciones llenas de sentimiento, de rabia, de protesta, de revolución, de espíritu catalán y de amor, en resumen, es capaz de crear canciones que en escucharlas noto como mi sangre entra en un estado de ebullición, que da paso a un estado de euforia que acaba desembocando en unas ganas terribles de revolucionarme contra todos los que nos ahogan. Dentro de su repertorio hay canciones que me gustan más que otras, pero todas tienen alguna cosa que las hace especiales, ya sean sus letras, la melodía, la voz joven y dulce o el mensaje que hay enterrado tras cada frase perfectamente montada. Pero, de hecho, lo primero que me llamó la atención de Cesk Freixas fue su espíritu revolucionario, su espíritu que demuestra que es uno de los que de verdad lucha por conseguir una Catalunya independiente, no como los que hablan mucho pero a la hora de la verdad se bajan los pantalones ante la Santa Inquisición de la política española. Así pues, larga vida a Cesk Freixas y a sus letras llenas de libertad i de amor por la nuestra tierra; que cante, que de momento las canciones aun son una buena arma de revolución. Y evidentemente, Blanca, no dejes de ponerme al día sobre todo lo que aún desconozco sobre este gran artista.

2 comentaris:

  1. Ai Edurne jejej!! que xulo, quina gràcia! molt ben escrit!!..

    ResponElimina