Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 27 de juny del 2010

Ho aconseguiré? / ¿Lo conseguiré?

Avui m’agradaria poder-te dir que tinc ganes que m’ensenyis a veure que lluny de la teva presència també hi ha vida. Avui, més que mai, t’he trobat a faltar. Potser és perquè aquests dies no estic al 100%, o potser perquè el temps està boig i la pluja sempre m’afecta poc o molt. Avui voldria que vinguessis amb una pissarra sota el braç i una capseta de guixos de tots els colors. Voldria que escriguessis amb vermell alguna cosa que em fes obrir els ulls definitivament, alguna cosa que em fes pensar: Edurne, o m’oblides o mai seràs capaç d’estimar a algú altre de veritat. M’agradaria que amb el color blau escriguessis ben gran a la pissarra: Mai t’he odiat, cosa que jo ja sé, però que m’agradaria veure escrit amb la teva lletra. Desitjaria que utilitzessis el color verd per ajudar-me a pensar que algun dia trobaré algú que m’omplirà com jo voldria; m’agradaria que la teva escriptura m’ajudés a no perdre l’esperança. Finalment, m’agradaria que utilitzessis el color blanc, tot i que no sé ben bé per a que. No sé que voldria que em diguessis, ni tan sols el que et voldria dir jo. Avui, més que mai, m’he adonat que oblidar una persona que has estimat durant molt de temps no és gens fàcil. És per això que avui em faig ràbia a mi mateixa. Ràbia perquè tots els cops que ho he intentat i he pensat que ho havia aconseguit he acabat caient de nou. Jo ja no sé que fer. I sé que em costarà molt de temps, perquè ni enamorant-me de nou he pogut oblidar-te definitivament. Sempre he acabat tornant al teu nom, sempre he acabat tornant al teu record.

------------

Hoy me gustaría poder-te decir que tengo ganas de que me enseñes a ver que lejos de tu presencia también hay vida. Hoy, más que nunca, te he echado de menos. Quizás sea porque estos días no estoy al 100%, o quizás porque el tiempo está loco y la lluvia siempre me ha afectado poco o mucho. Hoy quisiera que vinieras con una pizarra debajo del brazo y una cajita de tizas de todos los colores. Quisiera que escribieras en rojo alguna cosa que me hiciera abrir los ojos definitivamente, alguna cosa que me hiciera pensar: Edurne, o me olvidas o nunca serás capaz de querer a otro de verdad. Me gustaría que con el color azul escribieras bien grande en la pizarra: Nunca te he odiado, cosa que yo ya sé, pero que me gustaría ver escrito con tu letra. Desearía que utilizaras el color verde para ayudarme a pensar que algún día encontraré a alguien que me llenará como yo quiero; me gustaría que tu escritura me ayudase a no perder la esperanza. Finalmente, me gustaría que utilizases el color blanco, aunque no sé exactamente para que. No sé que me gustaría que me dijeses, ni tan siquiera sé que querría decirte yo. Hoy, más que nunca, me he dado cuenta que olvidar a una persona que has querido durante mucho tiempo no es tarea fácil. Es por eso que hoy me doy rabia a mi misma. Rabia porque todas las veces que lo he intentado y he pensado que lo había conseguido he terminado cayendo de nuevo. Yo ya no sé que hacer. Y sé que me costará mucho tiempo, porque ni enamorándome de nuevo he podido olvidarte definitivamente. Siempre he acabado volviendo a tu nombre, siempre he acabado volviendo a tu recuerdo.

2 comentaris:

  1. Jo, en vermell, a la pissarra t'escriuria que no hi ha ningú com tu. En blau, que mai m'oblidaré de tu. En verd, que tens tota una vida per davant i moltes més oportunitats. I en blanc... tranquila, només aprofita cada moment com si no l'haguessis viscut mai i com si no l'hagis de tornar a viure mai més, i mai, mai, te'n penedeixis de res del que fas. :)
    Jo també t'estimo Nune! :)))

    ResponElimina
  2. Hola Edurne¡¡

    Mi querida amiga. Por desgracia, nada es para siempre, pero te entiendo perfectamente. Tus sentimientos son comunes a los que yo he sentido más de una vez ¿que hacer? pues para mí, la única solución fue el paso del tiempo, que cicatriza todas las heridas, pero el recuerdo siempre perdurará...

    Un besote y feliz semana

    ResponElimina