Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 6 de setembre de 2010

Wrzesień

Bé, ja podem dir que l’estiu ha arribat a la seva fi. Un cop entrem al mes de setembre les coses sembla que tornen a la seva normalitat. Setembre, el mes número nou del nostre calendari; mes de la independència per Brasil i Mèxic, mes de l’aniversari de la caiguda de les Torres Bessones de NY, mes de LA DIADA DE CATALUNYA i, entre altres coses, mes en el qual vaig néixer jo. Però deixant de banda aquesta mini classe d’Història, he de dir-vos que per mi el mes de setembre sempre suposa un mes de reflexió. No sé perquè, però setembre m’empeny a pensar en un futur, en el que hauria de fer, o en el que hauria de deixar de fer, en fi, m’obliga a pensar en coses que durant els mesos d’estiu he deixat una mica de banda. Però ja se sap, l’estiu serveix per esbargir-se, ni que sigui entre nectarines i préssec groc que t’encén la pell. I ara, quan només em queda una setmana per tornar a la universitat, recordo el curs anterior, primer del Grau d’Història, i no puc evitar dir-me a mi mateixa: “Tant de bo tots els anys fossin com l’anterior, m’ha passat volant!”. I ho seran, d’això ja me n’ocuparé jo. I com que avui tampoc tinc moltes coses a dir, crec que m’acomiadaré i sortiré una estoneta al jardí, a veure si la fresqueta que entra per la finestra és real o és producte de la meva imaginació.
-----------

Bien, ya podemos decir que el verano ha llegado a su fin. Una vez entramos en el mes de septiembre las cosas vuelven a su normalidad. Septiembre, el mes numero nueve de nuestro calendario; mes de la independencia para Brasil i México, mes del aniversario de la caída de las Torres Gemelas de NY, mes de LA DIADA DE CATALUNYA y, entre otras cosas, mes en el cual nací yo. Pero dejando atrás esta mini clase de Historia, he de deciros que para mi el mes de septiembre siempre supone un mes de reflexión. No se porque, pero septiembre me empuja a pensar en un futuro, en lo que tendría que hacer, o en lo que tendría que dejar de hacer, en fin, me obliga a pensar en cosas que durante el verano he dejado un poco de lado. Pero ya se sabe, el verano sirve para evadirse, aunque sea entre nectarinas i melocotón amarillo que te enciende la piel. Y ahora, cuando solo me queda una semana para volver a la universidad, recuerdo el curso anterior, primero del Grado de Historia, y no puedo evitar decirme a mi misma: “Ojalá todos los años fuesen como el anterior, ¡me ha pasado volando!”. Y lo serán, de esto ya me ocuparé yo. Y como hoy tampoco tengo muchas cosas que decir, creo que me despediré y saldré un ratito al jardín, a ver si el aire fresco que entra por la ventana es real o es producto de mi imaginación.

1 comentari:

  1. Comences el 13 oi? A mi em toca anar demà per la setmana d'acollida. A veure que tal serà.. Espero que et vagi bé aquest curs i que se't passi volant com dius tu.

    ResponElimina