El poeta de la "paraula viva"

Ahir, 21 de març, es va celebrar el dia de la poesia. Doncs bé, aquest vespre, per no perdre el fil, al meu poble hem celebrat l’any Maragall, amb un acte força maco que ens ha permès gaudir d’algunes de les poesies d’aquest insigne català. Feia molt de temps que no llegia poesia, almenys per orelles alienes, però he de dir que ha estat un autèntic plaer, tant per mi com per als meus companys de diferents entitats culturals. Estar prop de dues hores escoltant poesia no és un pal, és més, hauria de ser un acte obligat de tant en tant. A mi sempre em passa el mateix: No m’agrada produir poesia, perquè no en se i tampoc m’atreu, però cada cop que llegeixo un bon poema sento una cremor dins meu que m’empeny a buscar-ne de nous, o a recordar alguns que he llegit o estudiat i m’han agradat. Si he de ser sincera, us diré que els poemes que més m’agraden son els d’amor, perquè, com ja degueu saber a hores d’ara, sóc una autèntica romàntica, tot i que amb el temps aprens que tot el que porti darrera un bon missatge val la pena. El fet és que l’acte per commemorar els 100 anys de la mort de Joan Maragall ha estat força bé. Sé que últimament estic poc inspirada, de fet us demano disculpes per no actualitzar tant sovint, però descuideu, la inspiració tornarà aviat. La primavera la sang altera. En fi, com ja deia Maragall, i tenint en compte que no se m'acut una altra bona manera d'acomiadar-me... llum als ulls i força al braç!