Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

divendres, 11 de març de 2011

Un vespre amb Núria Martí Constans

La vaig conèixer a través d’Hores prohibides i em va encantar. Recordo que durant els dies que va durar la lectura, mentre fèiem el cafè a la universitat, no podia evitar explicar el que havia esta llegint la nit anterior. Aquesta obra em va marcar. Tant em va agradar, que vaig decidir comunicar-li la meva satisfacció a la pròpia autora, a través del seu bloc: http://nuriamarticonstans.blogspot.com. A partir d’aquell dia, vam establir una connexió via internet. Doncs bé, ahir, 11 de març del 2011, vam tenir el plaer de conèixer-nos en persona. Quan em va informar que venia a Lleida, no vaig dubtar en marcar-me el dia a l'agenda. Va venir a la Biblioteca Pública de la ciutat, a la qual vaig acudir acompanyada de la meva amiga Isabel. Només entrar em va reconèixer i de seguida vam començar a xerrar. Reconec que estava una mica nerviosa, però què hi voleu fer si sóc un pèl vergonyosa? Em va rebre com si em conegués de tota la vida, i fins i tot em va regalar un exemplar de l’obra que presentava: Les mateixes estrelles. La presentació va ser amena i entretinguda, amb reflexions força interessants. Quan va acabar, li vaig donar el llibre perquè me’l firmés. No podia deixar escapar l’ocasió, oi? Abans de marxar, però, el seu marit ens va fer una fotografia. Bé, és la que he adjuntat al text. La veritat és que em va fer molta il·lusió conèixer-la en persona. És una dona força senzilla que de ben segur no ens deixarà de sorprendre amb cada novel·la que publiqui. Aprofito aquest post per recomanar-vos qualsevol de les seves obres, valen molt la pena. Dit tot això, i tenint en compte que ja és tard i demà cal llevar-se d’hora, posaré punt i final al text. Només em queda dir: Moltes gràcies, Núria. No deixis d'escriure, que jo no em cansaré de llegir-te.

1 comentari: