"No sé què és, però...no puc respirar"

Benvolgut: La primera cançó del nou CD de Manel, un grup que mai m’havia parat a escoltar, però que, gràcies a la Blanca, vaig conèixer no fa massa dies i em va encantar. Després d’escoltar les cançons i treure tot el suc al significat de les seves lletres, només puc dir una cosa: “No sé que és, però... no puc respirar.” Sí, escoltar les cançons de Manel em fa sentir diferent, bé, melangiosa, però feliç, feliç de veure que en realitat sóc una bomba de rellotgeria, una noia en ocasions estopenca i antipàtica, però que sent cada cosa que viu com molts voldrien. Dic això d’antipàtica perquè sóc totalment conscient que, alguns cops, vaig per la vida amb cara de mala llet, com si volgués matar a la primera persona que gosi mirar-me als ulls, però, bah!, tot això no són més que bestieses. El fet és que escoltar el nou CD de Manel, 10 milles per veure una bona armadura, i en especial la cançó que he dit al principi, m’obliga a agafar més oxigen del compte, perquè m’empeny a recordar persones i sentiments importants, i fins i tot em fa reflexionar sobre el meu present. És cert que la lletra de Benvolgut és enrevessada, la qual necessita força atenció, però per això mateix m’agrada; perquè de les coses massa fàcils poc se n’aprèn. Escolteu-la, potser us passa com a mi: que començareu a tremolar perquè despertarà en vosaltres alguna bèstia que jeu adormida dins vostre, però que un cop desperta destrueix tots els murs que eviten mostrar els vostres sentiments més profunds. Aquí us deixo el vídeo. Espero que us agradi!