Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 30 de març del 2011

"No sé què és, però...no puc respirar"

Benvolgut: La primera cançó del nou CD de Manel, un grup que mai m’havia parat a escoltar, però que, gràcies a la Blanca, vaig conèixer no fa massa dies i em va encantar. Després d’escoltar les cançons i treure tot el suc al significat de les seves lletres, només puc dir una cosa: “No sé que és, però... no puc respirar.” Sí, escoltar les cançons de Manel em fa sentir diferent, bé, melangiosa, però feliç, feliç de veure que en realitat sóc una bomba de rellotgeria, una noia en ocasions estopenca i antipàtica, però que sent cada cosa que viu com molts voldrien. Dic això d’antipàtica perquè sóc totalment conscient que, alguns cops, vaig per la vida amb cara de mala llet, com si volgués matar a la primera persona que gosi mirar-me als ulls, però, bah!, tot això no són més que bestieses. El fet és que escoltar el nou CD de Manel, 10 milles per veure una bona armadura, i en especial la cançó que he dit al principi, m’obliga a agafar més oxigen del compte, perquè m’empeny a recordar persones i sentiments importants, i fins i tot em fa reflexionar sobre el meu present. És cert que la lletra de Benvolgut és enrevessada, la qual necessita força atenció, però per això mateix m’agrada; perquè de les coses massa fàcils poc se n’aprèn. Escolteu-la, potser us passa com a mi: que començareu a tremolar perquè despertarà en vosaltres alguna bèstia que jeu adormida dins vostre, però que un cop desperta destrueix tots els murs que eviten mostrar els vostres sentiments més profunds. Aquí us deixo el vídeo. Espero que us agradi!


10 comentaris:

  1. Uf, jo quan vaig tenir el primer disc, no el podia escoltar sense començar a plorar com una magdalena. Si tenia el dia tristot, no el podia sentir. El segon ja el tinc però encara no me l'he "estudiat". Perquè més que escoltar-lo, s'estudia, s'hi ha d'aprofundir. M'encanta!

    ResponElimina
  2. A mi em va passar una cosa molt similar. A l'escoltar la cançó de benvolgut em va envair un sentiment que m'ho va remoure tot. després d'haver-la escoltat intentant treure-li el significat no sé si ho he aconseguit. M'ha semblat que parla de l'ex de la seva parella, pot ser? N'havies fet un altra interpretació?

    ResponElimina
  3. Jo crec que li parla a l'amor, al qual tracta de senyor, és 'el benvolgut', per que tothom el vol i l'espera. Però hi ha coses que no em quadren. Tinc la sospita que ell no és una simple persona, sino que també és un 'senyor sentiment', com per exemple: el desamor. No sé gent, és el que en desprenc. De totes maneres, és genial. Felicitats Manel.

    ResponElimina
  4. Benvolgut és tan intensa perquè et connecta amb la vida amb una violència i una precisió gens habituals. Evocant l'ex parella de l'actual companya de la veu que canta, de com el desgast de la seva relació - que tracta amb un respecte que ja voldriem molts poder mostrar i que ens mostressin en aquests casos -va permetre el començament de la actual, el tresor de la veu que canta. I des d'aqui la lletra encara va més lluny i més profund i enllaça el present amb el passat i encara el passat remot per a parlar del continu de la vida i de tots els "ares" anteriors per a connectar-los amb aquest "ara". Els Manel han fet molt més que una cançó, han fet un himne a la vida i a l'amor de quatre minuts que com diu la Vanguardua avui, demostren fins a quin punt s'ha de ser bona gent per a ser un bon artista. Tenim molta sort de tenir-los aquí!!! Disfrutem-los!!!

    ResponElimina
  5. Si vols conèixer el significat de la cançó aquest enllaç ho explica molt bé: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192241 .... ah jovent!!! jo seria dels que ja mira pel forat del pany... divertiu-vos que la vida corre i vola. Adéu

    ResponElimina
  6. ¿Quin creus que és el sentit d'aquesta cançó?

    ResponElimina
  7. Eiii, hola! Doncs en aquest post en faig una petiiiiiita pinzellada: http://edurnezermoduz.blogspot.com/2011/05/benvolgutsdes-o-cretinses.html

    SALUT!

    ResponElimina
  8. Buscant coses sobre aquesta cançò (amb allò de googlear qualsevol cosa que se't pasi pel cap), m'he trobat amb aquesta pàgina i he sentit l'incontenible impuls de compartir la meva emoció perquè m'emociona com feia temps que no m'emocionava una cançò. Com ha estat transmesa la forma tan profundament respectuosa de valorar la persona que té al costat, així com el què va existir en la vida d'ella abans d'ell, donant les gràcies més sinceres. La comprensió absoluta amb que parla del passat... em pareix especialment torbadora. No sé si se m'haurà entés, creia que anava a ser més fàcil plasmar en palabres el que vaig sentir però no n'ha sigut gens de senzill.
    Gràcies per llegir-ho, sigues qui sigues.
    Força Manel!!! Jajajaj

    ResponElimina
  9. Potser és una bestiesa, però se m'ha acudit que podria parlar-li a un ex-marit de la seva mare, que a hores d'ara ja no està amb ella. Podria ser, oi?

    ResponElimina
  10. He arribat al teu blog precisament el dia del teu aniverssari, PER MOLTS ANYS, cercant informació sobre les rodes tubeless. La foto d'una de les entrades m'hi a portat, però he pogut constatar que no parles de bicis; malgrat tot el poc que he pogut llegir m'agradat tant que no serà l'última vegada que et visitaré.
    Tanmateix també he pogut veure que aquest blog fa bastant temps que no l'actualitzes. Quina llàstima que hagi arribat tant tard !
    Com que ignoro si hi dones alguna ullada, no podré saber si em dones permís per agafar-te prestada la foto en cuestió que m'ha portat aquí. De totes maneres jo la inclouré al meu blog i si no et sembla bé, m'ho fas saber i inmediatament la trauré.
    Gràcies per endavant!

    P.D. També m'ha agradent molt els Manel.

    ResponElimina