El misteri de la casa abandonada

On hi ha una casa abandonada, ja no cal res més. És cert: els adolescents et cansen, et poden fer perdre els nervis, però en el fons son una gran font de diversió i emoció. Aquest dissabte passat, vam estar una bona estona explorant una casa abandonada. La veritat és que feia por, sobretot el pis de dalt: fosc, ple de mobles mig destrossats i pintures que calia analitzar a fons per saber què representaven. Quan vam entrar a la casa per primer cop, vam veure que hi havia restes de vida, força recents. Era una casa gran, amb un bon nombre d’habitacions que ara estaven plenes de brutícia amuntegada. Ningú tocava res, perquè tots sabíem que, tot i estar gaudint com criatures, tocar qualsevol cosa podia comportar algun risc. Les escales que ens havien de dur al pis de dalt eren força estretes, és per això que pujar-les feia respecte. Ja al pis de dalt, vam veure una cambra que estava completament fosca. Com que no portàvem llanterna i, evidentment, volíem veure què hi havia, vam decidir fotografiar-la utilitzant el flash de la càmera. Llavors, en veure el resultat, tots van començar a cridar, jo vaig començar a baixar les escales i de seguida vaig notar la pressió dels que, esgarrifats de por, no paraven d’empènyer per tal que baixés més de pressa. Un “prou!” sec i pujat de to va ser suficient per evitar que em fessin caure escales avall. La fotografia revelava una porta petita al fons de la cambra, amb una misteriosa ombra que amb una mica d’imaginació es convertia en el rostre d’un home. Els nois i noies vam començar a imaginar-se una historia: un assassinat. Per altra banda, calia pujar de nou i fer una altra foto, per veure què hi havia de veritat. Al final, va resultar ser les restes d’estalzí que havia deixat una petita xera que possiblement havien fet els inquilins per escalfar-se. Vam descobrir altres cambres, també fosques i misterioses. Una d’elles va fer que tornéssim a imaginar histories cruentes i sanguinàries. Al sostre, s’hi podien apreciar dos punts que semblaven de sang, concretament les restes de sang que queden després de disparar a algú. Allò sí que ens va fer imaginar de debò. Finalment, vam decidir abandonar la casa, després de veure que tots aquells misteriosos indicis no eren altra cosa que pintura d’esprai i altres materials. Malgrat tot això, vam marxar d’allí cansats, perquè durant una bona estona ens havíem sentit com en una pel·lícula de terror.