Petons i malta

M’encanta la cervesa, prou que ho saps. I si parlem de la birra alemanya o belga, ja sobren les paraules. Bé, la Baltika russa no està gens malament tampoc. Però quan es tracta d’una nit de tranquil·litat, una birreta de graduació baixa també cau força bé. Què me’n dius d’una Damm Lemon? Et ve de gust? A mi sí, i si és en la teva companyia encara més. Ben fresqueta, amb les gotes d’aigua relliscant pel seu vidre verd, dibuixant damunt la barra un cercle gairebé perfecte. Sona bona música, s’escolten frases com: Quiero estar cerca de ti, lo más lejos a tu lado, però el que realment val la pena és notar el sabor dels teus petons, aquesta nit amb un regust a beguda refrescant de llimó. Ara un, ara un altre, entre dues paraules, desprès d’un sorbet de cervesa. Ara et xiuxiuejo a l’orella i després et dic que t’estimo. M’agrada veure’t somriure, com un nen petit, i encara m’agrada més quan fas aquell gest de mirar al terra, fruit d'aquells moments en els quals no saps què dir. La botella de cervesa cada cop està més buida, i els glaçons de gel del teu got ja gairebé han passat a l’altra vida. Son les tres de la matinada i aquí cada cop queda menys gent. Encara queden hores de foscor, i si una cosa tinc clara és que vull veure sortir el sol al teu costat. Marxem, que he de comprovar si puc aprendre a aturar el temps.