Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

diumenge, 20 de maig de 2012

Cinc minuts més


Avui el sol no ha volgut treballar massa. Sembla que les jornades de vagues que estem vivint últimament també han arribat més enllà dels nostres horitzons. Però des de la finestra de la nostra cambra tot es veu diferent. Tu, al meu costat, m’expliques les teves pors, les teves inquietuds, els teus somnis. I jo, que no puc deixar d’escoltar-te, no puc evitar pensar que seré al teu costat per tot el que faci falta. No som la parella convencional, ni molt menys, trenquem amb els esquemes i ignorem rotundament les barreres que molts cops s’aixequen davant nostre, però ens estimem, i això és el que realment compta. Em passaria tot el dia agafada a tu, escoltant el que expliques, i explicant-te tot el que a mi em passa pel cap. No deixaria mai de rodejar-te amb els meus braços, tot posant la meva mà sobre el teu pit nu, com faig desprès d’haver estat fent l’amor. I llavors, desprès de deixar anar un petó, em preguntes què fem per sopar. Ara no se m’acudeix cap idea brillant, però potser si estem una estona més al llit m’inspiro. No oblidis mai que ets la meva vida, que me l’has canviat de cap a peus i que, malgrat sigui dur, tot el que ara ens posa tristos aviat serà un bon motiu per somriure. 

2 comentaris:

  1. Edurne, és molt maco el post, però permeta'm que et digui una cosa des del cor: no permetis mai que ningú sigui "la teva vida" que sigui important sí, però la teva vida ha de ser teva i de ningú més.
    Jo ho vaig permetre i quan va marxar, la vida també se m'anava. ara prefereixo ser jo la meva vida, i caminar al costat de qui desitgi...per sempre si ho volem, però sense dependència.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel consell, Ona. Ho tindré en compte.
      Gràcies pel comentari. :)

      Elimina