El
dilluns. L'incomprès, el menyspreat, el que gairebé tothom odia. El primer dia
de la setmana, el que ens fa pensar: Merda, ja hi tornem a ser! Avui, dilluns,
he obert de cop els ulls en sentir la vibració del meu mòbil prop del coixí. En
un principi, la llum de la pantalla m'ha resultat molesta als ulls, però al cap
d'uns segons tot ha passat. Començava un nou dia amb un “Bon dia” teu, tot
anava de meravella. M'hauria quedat tot el matí al llit, escoltant el vent que
es colava per qualsevol forat deixant anar sons que em feien sentir com
l'Eastwood al mig de l'Oest americà. Però el cas és que era dilluns, tocava
anar a la Universitat, entregar un treball i fer un examen de Paleografia. Així
que...no, no era una bona idea la de quedar-me embolicada amb els llençols
rebregats. Tu seguies a l'altra banda del telèfon mòbil, i quin plaer, malgrat
la distància. Al cap d'una estona, sota l'aigua de la dutxa el món semblava que
anava agafant més color. Ara el cap, desprès les espatlles, a continuació la
resta del cos, notant com l'aigua baixava a gran velocitat, com si la meva pell
fos el circuit de Le Mans. Per cert, un molt bon cap de setmana de motos! Amb
la pell fresca i el cabell mig moll, el matí prenia un altre sentit. Gairebé
tot estava llest per emprendre un nou dia, i sí, no ha estat un mal dia. Però
estic rebentada, així que no crec que tardi a anar al llit. Toca embolicar-me
de nou amb els llençols, escoltant com el vent no té pas intenció de parar. Demà, dimarts. Aquest ja ens el mirem diferent, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada