Cròniques de dilluns: Presentació

Els dilluns acostumen a ser feixucs, però, com que també tenen el seu encant, he decidit dedicar-los un apartat en aquest bloc: Cròniques de dilluns. De fet, els dilluns acostumen a ser com cada dia, amb la diferència que sembla que les pestanyes s’enganxin una mica més.
Avui m’he llevat a les set del mati, m’he dutxat, m’he vestit i he esmorzat. Quan he estat llesta, he marxat cap a la universitat, ben d’hora, per estalviar-me part de les cues que es fan a partir de les 8:30. Quan estava a punt d’arribar al meu aparcament habitual, he tingut el plaer de veure la cara dels dos primers ineptes del dia. En un cedeix el pas, com la senyal indica i obliga, he cedit el pas, però uns individus de mitjana edat han tocat el clàxon del seu vehicle, volent dir: Au tira, dona! Que no veus que no ve cap cotxe? És per això que també crec que estaven malament de la vista, ja que sí que venien cotxes: tres. Quan he considerat que no era perillós, he posat primera i he deixat endarrere aquells dos caps de cony que encara em dedicaven gestos amb els braços. Pobrets, he pensat. Les classes d’avui han estat entretingudes. M’han passat relativament ràpid. Quan he arribat a casa he dinat, estava afamada, i després he mirat una pel·lícula de l’”Oeste”. Ja fa uns quants dies que després de dinar en miro una, no és que m’apassionin, però les trobo entretingudes, tot i que sovint acabo odiant als bons. A la tarda he pujat a Lleida per anar un moment a la universitat, i quan he tirat cap al poble, després de superar els embussos de les sis de la tarda, m’he trobat al tercer inepte del dia, recordo que els del mati eren dos. Quan he arribat al poble, m’he tancat a la biblioteca, on he contribuït en els deures d’uns noiets que es feien mal fent un exercici de “posa dièresi a...”. Cap al tard, he pujat a l’hospital per veure a l’avi. Sí, últimament la sort no ens acompanya massa. Acomiadaré l’any 2010 amb molt de gust. Ara fa una estona que he sopat, estic rendida, però m’agrada aprofitar la nit, és per això que, tot i saber que em convé dormir unes quantes hores, em quedaré una estoneta més cremant el temps.

Per cert, avui l’he vist, mentre a dins del cotxe sonava: Ayer entré en el hueco donde estás con una excavadora para echarte de mi mundo y encerrarte donde no te pueda ver.

Que tingueu una feliç setmana!