Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dimecres, 3 de novembre del 2010

Si vols, no cal que pengis / Si quieres, no hace falta que cuelgues

A vegades ens enamorem de veus; de veus que sovint relacionem amb imatges. Som professionals en vestir i donar forma a les diferents veus que escoltem. Aquesta tarda, quan sortia de casa, ha començat a sonar el mòbil. He mirat el numero i he vist que no era cap que figurés a la meva llista de contactes, però he contestat igualment. A l’altra banda de l’aparell, ha parlat una veu masculina força viril que ha produït en mi una sensació molt estranya. En resum, aquella veu m’ha encantat. Segons ell, era un tal “fontanero”. “Fontanero?”, li he dit jo. Parlava en castellà, i al veure que jo li he contestat en català ha deixat anar un “¿de dónde eres?”. Li he dit que jo era catalana i amb això ja n’ha tingut prou. S’havia equivocat. Doncs quina llàstima! No, fora bromes, aquella veu és una d’aquelles veus que arriben ben al fons. A jutjar per l’accent que tenia, devia ser basc. Sí, segur que era basc. Allò també m’ha agradat. S’ha disculpat un milió de vegades, més o menys, però a mi no m’ha costat res dir-li que no passava res. Tots ens equivoquem algun cop, oi? A mesura que anava parlant amb ell, perquè tot i saber que s’havia equivocat encara ha continuat parlant, me l’imaginava vestit de blanc, amb les mànigues de la camisa arromangades, amb una txapela i amb una destral a les mans, dominada per uns braços ben forts, fent trossets un fort i doble tronc d’arbre. Sí, ho confesso, m’agraden els aizkolaris. Després d’un altre “lo siento”, s’ha acomiadat. Mira que no m’agrada parlar per telèfon, però amb aquella veu a l’altre costat de línia hagués pogut parlar hores senceres. No era la veu del Bubblé, ni la del senyor de la fotografia, però la veu d’aquell suposat basco m’ha captivat.
----------

A veces nos enamoramos de voces; de voces que a menudo relacionamos con imágenes. Somos profesionales en vestir y dar forma a las diferentes voces que escuchamos. Esta tarde, cuando salía de casa, ha comenzado a sonar el móvil. He mirado el número y he visto que no firuraba en la lista de contactos, pero he respondido igualmente. Al otro lado del aparato, ha hablado una voz masculina muy viril que ha producido en mí una sensación extraña. En resumen, esa voz me ha encantado. Según él, era un tal "fontanero". "Fontanero?", le he dicho yo. Hablaba en castellano, y al ver que yo le he contestado en catalán ha soltado un "¿de dónde eres?". Le he dicho que yo era catalana y con eso ya ha tenido suficiente. Se había equivocado. ¡Pues qué lástima! No, fuera bromas, esa voz es una de esas voces que llegan muy adentro. A juzgar por el acento que tenía, debía ser vasco. Sí, seguro que era vasco. Eso también me ha gustado. Se ha disculpado un millón de veces, más o menos, pero a mí no me ha costado nada decirle que no pasaba nada. Todos nos equivocamos alguna vez, ¿verdad? Supongo que a medida que iba hablando con él, porque a pesar de saber que se había equivocado ha continuado hablando, me lo imaginaba vestido de blanco, con las mangas de la camisa arremangadas, con una txapela y con un hacha en las manos , dominada por unos brazos fuertes, haciendo trocitos un fuerte y doble tronco de árbol. Sí, lo confieso, me gustan los aizkolaris. Después de otro "lo siento", se ha despedido. Mira que no me gusta hablar por teléfono, pero con esa voz al otro lado de línea hubiese podido hablar horas enteras. No era la voz del Bubblé, ni la del señor de la fotografía, pero la voz de aquel supuesto vasco me ha cautivado.

4 comentaris:

  1. Eduuurneeee!! Escriu algooo a femalcarras.com!!

    Al final te faran pagar per eskriure al blogspo!!

    -----------------------
    Fem Alcarràs
    El web d'Alcarràs
    www.femalcarras.com

    ResponElimina
  2. Li haguessis pogut dir que demà es pot tornar a equivocar, ;). Així tu estaries contenta i nosaltres un altre bon post.

    ResponElimina
  3. JAJAJAJAJAJAJA que boo edurne!! no e parat de riure cada cop que anva llegint més, m'imaginava lo que tu t'imagines pero el noi vestit pero amb versió comedianta jajajajajaja
    A demés amb un fontanero tipo peli porno pero a lo poblerenco!! jajajajajaja k booo

    Te de confessar que tmb em passa quan truken els de telefonica i el que hi ha a l'altre costat de telèfon es un noi/home amb veu greu uffff me pasaria el dia escoltant les ofertes de telefònica encara que no en contractes cap.

    Tu si k vales!!

    I.A.L

    ResponElimina