Per què enganyar-te?

Et podria dir que per tu mouria muntanyes, però no ho faré. Podria fer veure que m’enlluerna la teva presència, però no et vull enganyar. També podria dir-te que cada nit tanco els ulls pensant en tu, però aquesta encara seria una mentida més greu que l’anterior. En un moment donat, podria dir-te que tu ets el protagonista de tots els meus textos, però no vull donar-te ales. Podria trucar-te per invitar-te a fer un cafè, però quan obro el meu moneder em desmotiva la idea. Podria regalar-te una de les meves mirades; una d’aquelles que només trec en ocasions especials, però no sé si val la pena (mal)gastar-la amb tu. Podria dir-te que m’afalaga que estiguis tant damunt meu, però, bé, darrere de la “m” hi queda millor el verb “emprenyar”. Podria dir-te que no em caus bé, però això seria ser cruel, i potser mentidera, ja que en realitat t’aprecio. Podria dir-te que no trobaràs mai a ningú, però saps de sobra que ho faràs amb facilitat. En fi, podria dir-te un sac de coses que et farien feliç, que et farien pujar al cel, però no ho penso fer, ja que la majoria no serien certes, i, llavors, per la llei de la gravetat acabaries trencant-te les dents contra el terra. No és per res, però tu no ets la persona que busco, si és que en busco alguna. Respectaré els teus motius, les teves ganes i la teva insistència, però espero que tu també respectis el meu espai, la meva exigència i la meva borderia. Fes-me cas, oblida’t de mi, de tots els plans que ja has fet, és probable que mai els puguis dur a terme, almenys amb mi.