Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 8 de novembre de 2010

Records en companyia de la pluja / Recuerdos en compañía de la lluvia

Sempre seràs una de les estrelles més brillants del cel; sempre. Jo sóc sang de part de la teva sang; sang que sempre passejaré amb molt d’orgull. Van ser pocs els anys que vaig passar al teu costat, però tot i així, cada cop que et mirava sabia que jo era igual que tu. Jo t’estimava, no t’ho deia, però ho feia, i confio en que ho sabies. Si no fos així, maleiria el dia en el que vaig decidir fabricar-me una cuirassa per ocultar els meus sentiments. Te’n vas anar sense dir-me adéu, tot just quan havia començat a tenir-te de veritat. Recordo que en aquell moment no vaig plorar, però al final, tanta tristesa continguda, va esclatar i va fer que plorés com una nena desemparada, com qui plora en saber que mai més podrà tornar a abraçar a qui en el fons li agrada abraçar. Aquesta nit, mentre mirava les fotos que he fet durant la freda i plujosa tarda d’avui, he mirat l’estrella i t’he recordat. I he plorat; de la mateixa manera que ara plora el cel.
-------

Siempre serás una de las estrellas más brillantes del cielo; siempre. Yo soy sangre de parte de tu sangre; sangre que siempre pasearé con mucho orgullo. Fueron pocos los años que pasé a tu lado, pero aún así, cada vez que te miraba sabía que yo era igual que tú. Yo te quería, no te lo decía, pero lo hacía, y confío en que lo sabías. Si no fuera así, maldeciría el día en el que decidí fabricarme una coraza para ocultar mis sentimientos. Te fuiste sin decirme adiós, justo cuando había empezado a tenerte de verdad. Recuerdo que en aquel momento no lloré, pero al final, tanta tristeza contenida, estalló e hizo que llorara como una niña desamparada; como quien llora al saber que nunca más podrá volver a abrazar a quien en el fondo le gusta abrazar. Esta noche, mientras miraba las fotos que he hecho durante la fría y lluviosa tarde de hoy, he mirado la estrella y te he recordado. Y he llorado; exactamente cómo ahora llora el cielo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada