T'estimo discretament

Últimament, gran part de tot el que m’envolta mostra signes de debilitat i destrucció. He decidit mirar-ho tot fredament, pensant que si la mala sort és forta, jo ho sóc més. Prefereixo no pensar com acabarà tot plegat; prefereixo no preveure el futur. Ahir, el cel era net i clar, completament blau, sense cap taca difuminada que trenqués la seva homogeneïtat. La claror típica dels dies de primavera contrastava amb el paisatge de tardor, i la seva mescla em donava la sensació de pau i tranquil·litat. Potser per això, en una de les classes d’ahir, em vaig quedar una bona estona pensant en coses que no tenien res a veure amb la matèria. Llavors em vas venir a la ment. Se que m’has guanyat perquè, sense adonar-te’n, m’has donat força i somriures, els justos per lluitar contra la situació un pèl amarga per la qual estic passant. Tampoc sé que dir-te, ja que en el fons estic força confosa i no sé que pensar. Ja fa dies que hi penso i, tot i que no n’acabo de treure l’aigua clara, crec que la meva situació amorosa està començant a canviar. Algun dia descobriràs fins a quin punt tu n’ets el culpable. Fins aleshores seré discreta, com sempre.