Bona nit

Dos quarts d’una de la nit. Els ulls em comencen a pesar, de fet, ja se’m tanquen sols. Tres quartes parts de les meves neurones ja dormen, i les que encara resten despertes m’estan maleint per fer-les treballar més del compte. Però bé, el meu deure com a propietària d’aquest bloc és mantenir-lo actiu, per això he decidit escriure alguna cosa, ni que només sigui per dir que aquesta setmana està resultant ser esgotadora. Sí, ha vingut carregada de novetats que han fet que el dia d’avui hagi estat cansat a més no poder, en tots els sentits. Tot el dia amunt i avall, pensant en profunditat, parlant, escoltant, decidint. Sí, aquest és el verb que resumeix el dia d’avui: Decidir. A les vuit de la tarda tenia la necessitat de desconnectar de tot. De fet, fa una estona que he arribat de veure una nova sessió de Pallassos Lleida. Quasi tots els dimecres a la nit els tinc ocupats, però avui que el tenia lliure, he aprofitat per desplaçar-me fins a Lleida per fer-me un tip de riure. Durant quasi dues hores he tingut l’oportunitat d’oblidar-me de tot el que em preocupa, que actualment és molt, i he sentit que tot el que estava fent era per mi, només per mi. Alguns cops, convé una mica d’egoisme. Ara estic asseguda al sofà, veient com els minuts passen i cada cop queda menys per a que arribin les set del mati, l’hora de llevar-se. Per tant, crec que la millor opció és posar punt i final a aquest text i anar-me’n a dormir. Tinc tanta son, que em sembla que avui no podré meditar ni tres minuts. Quina llàstima!