Com dir-te tantes coses si cada cop que somrius em desordenes les paraules de la ment? Com demanar-te ajuda si el meu orgull no em deixa dir “et necessito”? Com evitar l’impuls des seguir-te allà on vas? Com oblidar-me de tot el que hem compartit si ja forma part de la millor etapa de la meva vida? Com deixar-te d’estimar si, sense que tu te n’adonis, he vist que tot el que amagues és part del que jo necessito? Com fer-me a la idea que no ets aquí si el poder de la meva ment em permet imaginar-te ben a prop meu? Com...
Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
APM, alguna pregunta mes? jejejeje
ResponEliminaRESPOSTES
ResponElimina1- Tas de concentrar, i dir-li lo que sens a la cara o si no t'atreveixes per carta.
2-Li as de demanar ajuda com si fossau amics i res mes sense que o noto.
3-Empegat els peus al terra i si no et serveix lo unic que pots fer es no miral.
4-No fa falta oblidar els recors bonics de la teua vida.
5-Intenta buscar una altra persona que te dono el que tu necesites.
6-No cal que tu faguis a la idea, si els sents prop teu, millor.
I -nd- D