Basat en fets reals

Et lleves una mica tard. Et dutxes i et vesteixes a una velocitat descomunal, no fos cas que arribis tard a la universitat i hagis d’entrar a la classe davant la mirada atenta de tots els teus companys, més la deu teu professor, que no dubtaria en preguntar-te: “ Una nit mogudeta?” I tu riuries per no escopinar-li a la cara, però t’acabaries assentant tot escoltant els somriures dels teus companys. Així que puges al cotxe i comences el trajecte cap al teu destí, amb tanta mala sort que davant teu, en una zona de línia continua, portes un prudent conductor que va a menys de 70 km/h. Tens ganes de matar-lo/la, però desprès penses que en el fons tot això et passa per haver sortit tard de casa. Per fi, el cotxe es desvia direcció Butsènit. El carril dret ja és tot teu, així que acceleres fins arribar al límit de velocitat: 100 km/h. Tampoc cal abusar, que les coses no estan per anar soltant els diners en multes. Al cap d’uns minuts, en una d’aquelles rotondes que, si es fan bé, són tant eficaces, et cagues en la mare que va parir al conductor que et tanca per l’esquerra. I bé, et vas posant de mala llet, fins que, sense motiu aparent, mentre escoltes una bonica cançó del CD que no pots parar d’escoltar últimament , deixes anar un somriure i penses: Avui pot ser un gran dia!