Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dijous, 2 de juny de 2011

L'home que quan vull em canta a l'orella

Bé, avui tinc ganes d'escriure un d’aquells post sense massa cosa especial. D’aquells ensopits i que fins i tot poden arribar a cansar, però que de tant en tant va bé publicar. I com que la meva inspiració ja dorm, que també són hores i jo potser també hauria d’estar fent el mateix, em posaré a escriure alguna cosa sobre aquest home: El Sr. Hugh Laurie, tot i que potser és més conegut com Dr. House. Sí, ja ho sé, sembla que no hi hagi ningú més al món, però ara feia dies que no us en parlava. Un dia és un dia! Per cert, hi ha més persones al meu món eh, i de molt importants. Però tornant al tema, fa pocs dies vaig llegir que desprès de la vuitena temporada potser ja no tindrem més Dr. House. Es veu que aquest tros d’home ha decidit que ara es vol dedicar a la música, que també li anirà bé per recuperar tot el temps que durant aquests darrers anys no ha pogut dedicar a la seva familia, sense oblidar que la música potser no li suposarà tant d’estrès. Tot això diuen que ho ha dit ell, no jo. Sincerament, a mi ja m’és igual si deixa la sèrie o no. La veritat és que es comença a fer un pèl cansada, és el que passa quan ja s’han rodat tantes temporades. En el meu cas, només miro la sèrie perquè hi és ell, si ara me’n posessin un altre la cosa ja no tindria substància, almenys per mi. Respecte a la seva passió per la música, per si no ho sabeu, ja ha tret un CD, anomenat Let them talk. Jo l’he escoltat a l’Spotify i... què us he de dir jo? Doncs que no està gens malament! Pot ser que sigui amor de fan, però inclús amb ell sóc objectiva. Que consti. I bé, aquesta foto que us he posat forma part de la promoció del disc. M’agrada. Es veu una mica deixadot, oi? Però té el seu punt. Mireu, mentre no es tregui la barba anem bé, que sense barba segueix sent ell, però no està ni la meitat d’interessant. Així doncs, us deixo amb la fotografia i amb poca cosa més. Apa, me’n vaig a llegir una estoneta i cap a dormir, que sinó demà tornaré a experimentar que suposa patir un atac de son al mig de classe.

2 comentaris:

  1. Noia no tens mal gust no... l'Albert Om el Dr. House... ;)

    ResponElimina
  2. Jo pateixo atacs de son a diari...tot és acostumar-s'hi...aquella passió que t'entra, uf, és terrible!

    ResponElimina