Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!

dilluns, 6 de juny de 2011

Missatge per a ignorants

A vegades em poso de mala llet amb tanta rapidesa i facilitat que em faig por a mi mateixa. Sí, de fet, la meva mare acostuma a dir-me: Miura. La qüestió és que m’he posat a pensar en determinats temes i he acabat amb l’estúpida idea que diu: “Gent jove pa tou! Deixeu lloc als grans que són els que en saben! Vosaltres no sabeu gran cosa de la vida! Deixeu que els grans us ensenyin!” I quan penso en tot això pateixo una mutació interior que em revoluciona la sang i em converteix en una senyoreta Hulk. Ser jove no vol dir ser inútil, ni inexpert, ni menys capacitat. No. Ser jove vol dir tenir molts anys per endavant, per equivocar-se, caure i tornar-se a aixecar, per aprendre de les bufetades de la vida, però també per demostrar que, si es vol, es pot fer molt amb pocs anys a les butxaques. Mireu, jo no vaig per la vida pensant que canviaré el món, però si una cosa tinc clara és que les coses s’han de portar a dins i s’ha de créixer amb elles. Si quan ets jove no et mou res, cap inquietud o interès, tens un gran problema. Així de clar. Has de notar que et bull la sang, que part de les coses que t’envolten no t’agraden, has d’intentar fer coses per canviar tot el que estigui al teu abast i necessiti una millora. I us asseguro que criticant sense moure ni un dit no s’arregla res. Fa uns anys, em vaig dir a mi mateixa que no em deixaria trepitjar per ningú. Segurament, em tocarà patir, les coses no sempre seran com jo voldré, produiré odi a certes persones, però també tinc ben clar que mai toleraré que se’m xafi. Qui pensi que per ser jove sóc ruc i dèbil està molt equivocat. Cal tenir les urpes ben afilades per treure-les quan faci falta.

4 comentaris:

  1. Suposo que, com a tot en la vida, hi ha de tot.

    Hi ha gent jove, molt implicada i preparada, que s'involucra i fa coses, o al menys o intenta. Per l'altra banda, hi ha els tan famosos NI-NI, tota una lacra pel jovent com vosté, Srta. Edurne.

    Però la gent gran, (que també n'hi ha de tot) volem evitar-vos el máxim de sofriment i marcar el camí a seguir, donant-vos el millor consell.. tant sols això.



    A6

    ResponElimina
  2. Ola,

    Els que diu el Sr. A6 m fa pensar que tens que fer el que diuen els pares i aixó no es així... no sempre te la raó Sr. A6, no sempre te la raó!

    Una cordial salutació A7

    ResponElimina
  3. Crec que no me he sabut expressar.. et deixo una frase que dedicaba un famós escriptor cubá al seu pare en una de les seves dedicatòries en un llibre.

    Crec que es un fidel reflex de qué son els pares.

    "Cuando nací mi padre aplaudía mis últimos logros. Cuando me hacia mayor, me enseñaba la diferencia entre el bien y el mal. De adolescente era la autoridad que ponía límites a mis deseos. Ahora que soy adulto, es el mejor consejero y amigo que tengo".

    I el pitjor de tot, esque quan et fas gran, t'adones que tot el que deia, tenia sentit.


    A6

    ResponElimina
  4. Ben dit Edurne! Aquesta gent que es pensa que els joves no sabem res, que ells tenen m´´es experiència també van ser joves i també es van equivocar! Ningu es perfecte i sort en tenim! TU SEMPRE ENDAVANT! Ningú pot xafar mai a una artista com tu! Un petó molt gran

    ResponElimina