Fins i tot la Sagrada Família mostra signes d’esfondrament. La Seu Vella, no fa massa, també va veure com un dels pinacles de la seva torre s’esmicolaven en xocar contra el terra. Fins i tot els carreus que componen els murs d’aquest imponent temple necessiten constants reformes per fer front al pas dels segles. Centenars de castells medievals d’arreu de Catalunya han mort en mans de l’oblit i el pas del temps. Si tota construcció que s’ha mantingut en peu centenars d’anys arriba un punt que necessita molt més que una bona estructura per aguantar-se dreta, és normal que els mortals com jo, de tant en tant, també necessitem ajuda per suportar les grans i petites batzegades que ens prepara la vida. De tota manera, les grans construccions juguen amb una mica de ventatja: conviuen entre nosaltres ignorant que els sentiments, de vegades, són més forts i destructius que la metralla que fereix les seves pedres.
Sóc conscient que sense la gent que em llegeix aquest bloc no tindria massa sentit, és per això que he decidit apropar-me una mica més a tots els que, de tant en tant, feu una ullada a les meves reflexions. Així doncs, deixo a la vostra disposició la direcció de correu electrònic del bloc: edurnezermoduz@hotmail.es, per si algú de vosaltres vol enviar-me qualsevol queixa, inquietud, aportació, opinió, etc. MOLTES GRÀCIES!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les paraules, que quan es diuen amb el to adequat i en el moment precís, impreganades amb el sentiment mes gran, provoquen tal impacte que poden arribar a desarbolar qualsevol muralla construida.
ResponEliminaNo et vinguis avall, i treu-ne quelcom positiu. Estar abatut i caigut, significa haver tocat fons, i és el preludi del próxim moviment, que serà tornar a enlairar-se.
A6